Els coneixements mèdics són útils per a millorar la salut i la qualitat de la nostra vida; fins i tot per a allargar-ne la durada. Però també poden ser usats per a provocar els efectes oposats. Això mateix passa en les altres àrees del coneixement humà. Montaigne afirma que els qui menyspreen la ciència manifesten la seva imbecil·litat, però també diu que no comparteix la idea que la ciència sigui la mare de tota virtut i que tot vici sigui produït per la ignorància.

En planificació lingüística –pràctica antiga i ciència recent– hi ha molts d’aspectes a tractar. És sabut que tant actua sobre els usos i l’oficialitat –la relació entre llengua i societat– com sobre el sistema lingüístic –el codi. Les principals decisions que darrerament prenen els governs del PP –regionals i central– amb relació a la qüestió lingüística s’ubiquen en els dos vessants. Ara bé, la finalitat de la seva planificació no és recuperar les funcions socials de la llengua pròpia, en el nostre cas, de les Balears, sinó fer-la residual, continuant el projecte espanyolista iniciat fa més de 300 anys i tan lligat, encara que no en exclusiva, amb les dictadures.

Hi ha qüestions del sistema lingüístic català que ja es resolgueren, amb encert, a cavall del XIX i el XX, però encara n’hi ha que les afronten com si no se n’hagués parlat mai.

En el català d’avui d’alguns parlars continentals i dels balears perviuen les dues formes d’article (es/el), mentre que en altres només es conserva el general, també dit literari (el). Continuar llegint a Бон диа! (Joan Melià).