Cap on anam!?

Per a molts el català és una llengua que no hem triat, és la llengua que ens van parlar a casa. Com deia en Bonaventura Carles Aribau al poema de A la Pàtria: «En llemosí sonà lo meu primer vagit quan del mugró matern la dolça llet bevia».

Per a molta altra gent el català és la seva llengua d’adopció, la llengua que han triat lliurement d’aprendre, de parlar i fins i tot de transmetre als seus fills.

El català ha estat i continua sent llengua de trobada, però tant els que no hem triat la llengua catalana perquè ens ha vingut donada a casa com els que l’han adoptat lliurement, tenim dret a poder desenvolupar-nos en tots els àmbits de la vida en català. Hem de poder néixer, viure i morir en aquesta llengua lliurement, sense ser molestats ni sense entrar en competència deslleial amb d’altres llengües.

Els que hem adquirit el català a casa hem de poder triar quines segones o terceres llengües volem aprendre a part de la nostra, sense que se’ns en continuï imposant cap.

Vivim en un país que ens hem tornat multilingües i multiculturals de cop i volta, diríem que gairebé d’un dia per l’altre. L’acceptació de la nostra realitat i de la nostra llengua serà vital per al reconeixement de les noves realitats que ens arriben amb noves llengües. Des de la inclusió, acceptació i reconeixement d’aquestes noves realitats segurament podrem salvar el català, perquè obtindrem aquest mateix reconeixement i interès per part dels nouvinguts. Reconeix i seràs reconegut.

En els dos primers documentaris ja vam veure que un ciutadà catalanoparlant en ple segle XXI li és impossible de viure només sabent català a casa seva. En un món tan globalitzat pot semblar un contrasentit, però aquell qui ho desitgi té dret a romandre monolingüe a casa seva i a no ser molestat per raó de llengua.

Ara, volem veure si aquesta situació també es donarà a les Illes Balears i Pitiüses.

Després d’haver fet “Són bojos, aquests catalans!?” i “Què ens passa, valencians!?”ara ens emportem a l’Alina a les Illes Balears i a les Illes Pitiüses. Seran les illes el paradís perdut de la llengua catalana que no hem sabut trobar fins ara?

Volem saber com reaccionarà la societat illenca davant d’una noia alemanya que s’acostuma a expressar només en català:

• Què pot passar quan tenim un element que va en contra de l’establert?
• S’hi pot viure en català a les Illes?
• Es compleixen les lleis que tenim en favor del català?
• Hi ha o no hi ha conflicte lingüístic?
• Les Illes són una societat realment bilingüe?

Totes aquestes preguntes i moltes més, obtindran resposta al documentari de “Cap on anam!?”

Com i en què invertirem els vostres diners?

El pressupost per fer aquest documentari està comptabilitzat en 20.000 euros, que és la xifra que demanem i que volem assolir. Aquesta xifra és molt més alta que ens els dos documentaris anteriors per la qüestió dels desplaçaments a les illes i entre les illes. Així que els diners inclouen els desplaçaments i les estades, com també tot el procés per la gestació i realització del documental:

• Recerca de documentació, estudis i qualsevol element necessari per elaborar el guió.
• Treball en equip amb totes les parts implicades ja esmentades.
• Enregistrament del documentari, amb equipament audiovisual d’alta definició.
• Refer el guió i edició del vídeo.
• Postproducció tant d’àudio com de vídeo.
• Equip personal necessari: un director/realitzador, una presentadora, dos operadors de càmeres i un tècnic de so, un productor.

Sobre les recompenses

Les recompenses es podran entregar un cop s’hagi filmat, editat i produït el documentari. Vist l’experiència anterior dels altres dos documentaris serà durant els tres mesos següents de la finalització total del projecte.

Calendari previst

El projecte ja està en marxa, així que després dels 40 dies si aconseguim els diners, passarem a elaborar el guió i a filmar. L’ideal és filmar en temporada baixa, per tant, si podem el tindrem filmat abans de l’estiu, si això no pot ser, doncs serà en acabat l’estiu. Ho volem fer fora de la temporada alta per raons d’estalvi econòmic, però també per evitar el turisme i així trobar-nos a la gent del país en un estat més natural i pausat.

Qui col·labora amb nosaltres?

Ens han confirmat que ens donaran suport per a la difusió del projecte i així poder aconseguir els diners, les següents entitats o persones:

• Assemblea de Docents de les Illes Balears;
• Felip Munar (presentador d’IB3);
• Ràdio Ona Mediterrània;
• Diari de les Balears;
• Més per Mallorca;
• Obra Cultural Balear;
• Tallers per la Llengua;
• Acció Cultural del País Valencià;
• Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC);
• Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona (GELA)
• El Tempir d’Elx;
• Plataforma per la Llengua;
• La Veu del País Valencià;
• Estira la Llengua (Ràdio Nacional d’Andorra);
• Zeba Produccions;
• Universitat de Castelló;
• Escola Valenciana;
• Universitat d’Alacant
• Política Lingüística de les IB
• Diara Ara de les Balears

Qui farà el projecte:

La gent de Zeba Produccions que són el Sergi Sala, el Sergi Guix, l’Eduard Miguel i amb la nostra artistassa l’Alina Moser i el director i ideari de tot plegat, David Valls.

Com podeu observar hi ha entitats d’arreu i no nomes de les illes. Per què serà?

Més informació

“Són bojos, aquests catalans!?”
“Què ens passa, valencians!?”

ens podeu seguir al Twitter @caponanam i al Facebook.