This post is also available in: English
Nigel Fabb
Universitat de Strathclyde, GlasgowEl llenguatge ens permet descriure el que sabem del món. Tanmateix, moltes cultures comparteixen la idea que és possible tenir coneixement d’alguna cosa que va “més enllà” i no es pot descriure en el llenguatge quotidià. Malgrat això, és possible fer actuacions de caràcter lingüístic per expressar aquest coneixement. El que es coneix és inefable: pot ser un coneixement d’una realitat que va més enllà de la realitat normal, de vegades part d’una experiència religiosa o mística. Així expressa aquesta visió Wordsworth en El Preludi (1805, llibre 12)[1]:
A continuació, comento què hi ha en el llenguatge que ens permet expressar el coneixement del món, però també què escapa normalment al llenguatge, per què hi ha coneixement especial que escapa al llenguatge i com es pot manipular el llenguatge per expressar aquest coneixement especial. Sembla que en diferents cultures s’utilitzen manipulacions similars. Continuar llegint… 57. Expressar l’inexpressable | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural
Darreres notes publicades:
-
- Mentalitat de subordinació lingüística i espontaneïtat, per Xavier Lamuela
- Les llengües i la lingüística: paradigmes científics i devocions ocultes, per Joan A. Argenter
- La llegenda contemporània, ficció i realitat en un món global, per Carme Oriol
- La meva trobada amb la llengua hebrea, per Joan Ferrer