Origen: Sapiens.cat
Sàpiens núm. 160. Setembre 2015
Dossier especial Onze de Setembre: mil anys de catalàESPECIALUna mala salut de ferroUna mirada panoràmica a l’estat actual de la llengua arreu dels països catalans amb experts lingüistes de tot el territoriHem entrevistat a especialistes de la Franja, la Catalunya del Nord, les Illes, el País Valencià i l’Alguer per conèixer l’estat del català en tota la seva extensió geogràfica.Una nova llengua per a un país nou
L’origen d’una llengua mil·lenària i amb vocació universalEl dia que Carlemany va decidir recuperar l’ús del llatí clàssic a les administracions del seu vast territori el va sentenciar a mort. L’abisme que hi havia entre la llengua que escrivien els notaris i llegien les elits i la que parlava el poble es va fer tan evident que la gent per primer cop va prendre consciència d’una identitat lingüística pròpia.L’esplendor medievalLa consolidació de la llengua i els seus primers textos literarisA partir del segle XIII es va produir la gran expansió política de la Corona d’Aragó per la Mediterrània. Aquesta embranzida va permetre al català emancipar-se de l’occità i assolir una gran maduresa formal com a llengua literària. Amb les aportacions de Ramon Llull i amb el suport propagandístic de la Cancelleria Reial, no hi va haver cap gènere que es resistís a una llengua que vivia temps d’esplendor.Vigor a l’ombra del ‘Siglo de Oro’L’inici d’una convivència difícil amb la llengua de l’imperi que dominava el mónA partir del segle XV, episodis polítics i factors econòmics molt diversos van propiciar que el català comencés a perdre prestigi en les esferes properes al poder. Això, de retruc, va afectar la producció literària culta, ja que molts autors van emmirallar-se en el ‘Siglo de Oro’ que es desenvolupava a Castella. Ara bé: en l’àmbit popular i institucional, la llengua va mantenir el vigor de sempre; era la llengua oral per excel·lència i l’oficial en tota mena de documents quotidians. En cap cas va passar per un període de decadència quant als seus usos socials.Borbons contra el catalàL’intent absolutista d’anihilar la llenguaEl 1717, un any despres de la publicacio del Decret de Nova Planta de Catalunya, els nous corregidors borbònics van rebre unes instruccions precises sobre quina havia de ser la seva actuació pel que feia a la llengua. Al llarg del segle XVIII, aquests funcionaris van aplicar amb diligència un programa dissenyat específicament per aconseguir la plena substitució del català pel castellà.L’impuls de la RenaixençaLa progressiva represa del català com a llengua cultaCatalunya no va restar al marge dels aires romàntics que es respiraven a Europa. Aquest esperit va dur els intel·lectuals de l’època, de Rubió i Ors a Jacint Verdaguer, a reivindicar el país i la seva llengua. Un procés que, sense pretendre-ho, va assentar les bases del futur catalanisme polític.Una llengua de massesEl català, símbol d’identitat nacional a la primeria del segle XXEn un país immers en la conflictivitat social, l’esclat tecnologic i els canvis en les formes d’oci, el català va esdevenir una llengua amb vocació nacional. Tot i les prohibicions de Primo de Rivera, va ser una època de grans avenços: des de la fixació ortogràfica de Pompeu Fabra fins a l’establiment de l’escola en català.“¡Hable en cristiano!”Persecució i resistència del català durant el franquismeFranco creia que si eliminava de soca-rel el catala de la vida pública, posaria fi també a la identitat nacional del poble català. Amb aquest propòsit va engegar un veritable genocidi cultural, ajudat pel fet que gairebé tots els intel·lectuals catalans vivien exiliats. Amb tot, res no podia impedir que el català es parlés dins les cases i que seguís publicant-se clandestinament.El camí a la normalitatLa recuperació del català en tots els àmbits de la societatL’ensenyament, les institucions i els mitjans de comunicació han estat la base on s’ha assentat l’expansió del català durant la democràcia. Una tríada que ha assolit grans fites, algunes de les quals amb tan èxit que de nou volen ser anorreades des dels poders estatals.