Violeta Tena

Unes setmanes abans de les eleccions autonòmiques del passat maig que van finiquitar l’etapa del PP, València Vibrant -un col·lectiu inquiet de joves- em va invitar a participar en una taula rodona sobre la salut del valencià. El conductor de l’acte insistia a preguntar-me com era possible que, al País Valencià, no existira més oferta de mitjans de comunicació escrits en valencià, que com s’entenia que cap inversor privat no s’hi interessara. La pregunta passava per alt una realitat sociolingüística marcada per la minorització del valencià, així com per la nul·la defensa i promoció per part de l’administració pública de la llengua pròpia. Durant molts anys, apostar i invertir en mitjans de comunicació en valencià fou un acte heroïc i, si se’m permet, un punt suïcida. Continuar llegint… El Temps