s drets vinculats a les llengües catalana i castellana, tant la crítica de les obligacions vinculades al català com a impositives, com l’anunci de la possibilitat de trencar el consens o la convivència (o la necessitat de mantenir-la), enfoquen la qüestió des de la defensa dels drets lingüístics vinculats al castellà, obviant els mateixos drets en relació al català. En funció d’allò observat, i a excepció de l’Avui, es pot afirmar que el reconeixement del dret en l’ús del català no queda reflectit, sinó més aviat qüestionat, a les línies editorials dels diaris analitzats.