Al llarg de la VIII Legislatura, el Govern de les Illes Balears impulsà un seguit de mesures que afectaren la presència de la llengua catalana en les institucions, en l’educació i en l’esfera pública. Així, a partir de la Llei 9/2012, de 19 de juliol, —que modifica, alhora, la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública, determinades disposicions de la Llei 3/1986, de 19 d’abril, de normalització lingüística, algunes normes de règim jurídic de l’Administració autonòmica (Llei 3/2003, de 26 de març) i un precepte de la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de policies locals— es produeix una important revisió normativa del tractament de les llengües oficials a la comunitat autònoma. A la pràctica, la Llei 9/2012, de 19 de juliol, no representà només una modificació puntual de les lleis esmentades, sinó que significà un canvi integral del marc jurídic i lingüístic a les Illes Balears, sense una diagnosi prèvia sobre la realitat sociolingüística a la comunitat autònoma. Aquests canvis en el marc normatiu no facilitaven l’ús habitual, oral i escrit, del català a l’àmbit de l’Administració pública i debilitaren la condició de la llengua pròpia oficial. Continuar llegint… La restauració del marc legal del català a les Illes Balears – Maria Ballester – RLD blog