L’ortografia és una convenció social amb impacte en la vida quotidiana de pràcticament tothom, des dels individus fins a les institucions oficials. Com a tal, hauria de combinar almenys dos principis: l’eficiència, per facilitar al màxim l’aprenentatge i la comunicació (escrita), i l’estabilitat, per evitar els costos gratuïts que generen els canvis innecessaris. Cal tenir present que l’ortografia és un capital cultural summament valorat en molts àmbits socials (no pas en tots, però!) i per tant un element de classificació social.
Partint d’aquests dos principis, les reformes proposades per la Secció Filològica pretenen reduir les dificultats a l’hora d’aprendre la normativa del català i tenen un cost molt reduït. Jo, per exemple, no he escrit mai de la vida les paraules cóm, sègle, tòt, i sempre he pronunciat la paraula móra amb o oberta. De fet, normalment només topo amb la majoria de mots amb diacrític el dia que em toca explicar-ne la llista a classe… Per tant, intueixo que suprimir aquests diacrítics reduirà una mica l’esforç cognitiu d’aprendre a escriure en català, la qual cosa em sembla perfecta. Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Algunes reflexions sobre la proposta de reforma ortogràfica anunciada per l’IEC