Avui diumenge la Vanguardia transmet un globus sonda del govern espanyol destinat a fer veure que Madrid podria mostrar-se dialogant si les autoritats catalanes renuncien al referèndum. El missatge inclou insinuacions sobre el canvi de la Constitució, sobre el finançament i, molt especialment, sobre la llengua. La llengua hi és tan present que s’inclou al títol de l’article: El Govern espanyol es planteja un gest a favor de la llengua catalana. Val a dir que això d’apel·lar a millorar el tracte al català per mirar de resoldre el que en diuen la carpeta catalana és tan lògic que fins i tot jo mateix ho havia predit fa onze mesos a l’article Llengua per unitat. Al capdavall, al PP la catalanofòbia l’ha convertit en marginal a Catalunya i li ha fet perdre les Illes Balears. Benvinguts a la realitat, doncs, ni que sigui una miqueta.

Estaria bé que les autoritats espanyoles avancés propostes per millorar la situació del català. A l’article esmentat ja els n’oferia unes quantes de molt factibles, fins i tot sense modificar la constitució. Amb tot, dubto profundament que, en el terreny de la llengua, siguin capaços de fer una proposta mínimament interessant. Sobretot d’ençà d’Aznar, la dreta espanyola ha abraçat el supremacisme castellà de tal manera que qualsevol concessió mínima en aquest terreny li resulta quasi impossible de pair. Algú se’ls imagina implantant el precepte constitucional -sí, de la constitució que tan diuen defensar- de protegir la diversitat lingüística fent, per exemple, que l’oferta televisiva en català creixi substancialment? O modificant la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè el català sigui un requisit per a qualsevol jutge que exerceixi als Països Catalans? Doncs això. Si el PP vol fer alguna oferta mínimament creïble, primer ha de mutar d’ADN. I això, francament, resulta difícil d’imaginar.