Divendres 17 de maig va tenir lloc la novena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Iñaki Iurrebaso Biteri, investigador de la Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU) que es troba al CUSC-UB en una estada de recerca. Iurrebaso està treballant en una tesi doctoral que té com a objectiu millorar els indicadors demolingüístics existents per a descriure i explicar la situació de l’ús de l’eusquera a Euskal Herria, i per a analitzar-ne l’evolució des que se’n va iniciar el mesurament l’any 1981. El seminari es va centrar en el mesurament de la competència lingüística de la població.

Iurrebaso va començar amb una anècdota sobre una de les visites de Joshua A. Fishman a Euskal Herria. En aquella avinentesa, el fundador de la sociologia del llenguatge sostenia que el moviment a favor de la revitalització de l’eusquera tenia cos d’elefant però cap de pit-roig. Fishman es mostrava impressionat davant de la fortalesa del moviment en defensa de la llengua, especialment de l’exitós model de les ikastoles, i precisament per això li sobtaven les mancances del moviment en relació amb la teorització i l’anàlisi de la realitat sociolingüística. Aquesta reflexió servia a Iurrebaso per a caracteritzar el camp d’estudi de la demolingüística basca actual: per a il·lustrar, d’una banda, la fortalesa de l’evidència empírica acumulada sobre el coneixement i l’ús de l’eusquera, amb sèries històriques de fins a 25 i 30 anys, i de l’altra la feblesa de la reflexió teòrica i de les anàlisis interpretatives d’aquesta realitat. Amb un altre símil, Iurrebaso apuntava que la demolingüística basca ha acumulat moltíssimes taronges en un magatzem, però fins ara n’ha tret poc de suc. Continuar llegint… «Indicadors demolingüístics per a mesurar l’evolució de la competència en eusquera», amb Iñaki Iurrebaso | Blog del seminari del CUSC