Entrevista a l’autor d’un estudi sobre la consciència lingüística dels valencians i l’inici dels debats sobre el nom de la llengua
El professor i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València Adrià Martí-Badia ha escrit un llibre amb un títol ben suggeridor: La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), que acaba d’editar Publicacions de la Universitat de València amb pròleg d’Antoni Ferrando. L’autor ha fet una recerca en els textos dels erudits de l’època per saber quin nom posaven a la cosa. La cosa és la llengua.
Al llarg de tota l’entrevista busquem respostes a la qüestió de per què és tan difícil, en alguns casos, dir les coses pel seu nom i ens agafem a la cita de Joan Fuster que encapçala el llibre: “El nom fa la cosa”. Preguntem per què és tan difícil per als valencians anomenar català la llengua que parlen. Adrià Martí s’ha escabussat en els textos des de mitjan segle XIX i ha arribat al 1906, que és quan es fa a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Una trobada on participen els valencians, és clar. Uns, ben convençuts que la llengua que parlen és el català. Uns altres, no tant. I entre els convençuts, hi ha els qui tenen clar que és la mateixa llengua però per raons identitàries no veuen convenient d’anomenar-la català. Aquest llibre és, per tant, una mena d’espill retrovisor.
Continuar llegint… Adrià Martí-Badia: “Quan els secessionistes reivindiquen Constantí Llombart o Teodor Llorente no els han llegit”
