Professor agregat de lingüística aplicada, Universitat d’Estocolm
L’estiu que ara conclou serà recordat, si més no per qui tingui interès en qüestions relacionades amb la llengua, com el moment en què va explotar el debat sobre llengua i gènere. És cert que el debat ve de lluny, però segurament no és exagerat afirmar que no havia estat mai abans en el focus de la mirada pública com ara. Com a debat públic, però, fa la sensació que hi manquen alguns punts de vista que podrien ajudar a enriquir la conversa que està tenint lloc. En concret, trobo a faltar perspectives que vinguin des de la sociolingüística (en particular, des de la sociolingüística crítica), i crec que això és important perquè aquesta especialitat de la lingüística podria dir coses rellevants sobre els usos inclusius de la llengua o sobre llengua i sexisme. En aquest apunt, vull incidir justament en això, en per què crec que una visió sociolingüística en el debat de llengua i gènere és necessària i podria aportar elements que ens ajudin a entendre millor el fons de la qüestió.
Abans, però, una prèvia. Una de les coses que m’ha cridat l’atenció del debat és que es parli sovint de “la lingüística” com a ciència monolítica (“la lingüística diu això” o “la lingüística afirma això altre”). Crec que s’hauria d’anar més en compte a l’hora de projectar la lingüística com a una i única branca del coneixement. En tant que és un camp profundament multidisciplinari, de “lingüística” n’hi ha més d’una. De fet, les especialitats que es poden englobar sota el paraigua comú de la lingüística (lingüística computacional, neurolingüística, sociolingüística, etc.) no només es diferencien des del punt de vista dels objectius, les preguntes de recerca i els mètodes que fan servir, sinó que també varien en la mateixa concepció de l’objecte que estudien, és a dir, la llengua. Per tant, parlar de lingüística com a ciència monolítica és enganyós i oculta la diversitat d’enfocaments dins el mateix camp.
Continuar llegint… Per una visió sociolingüística en el debat de llengua i gènere – Josep Soler – RLD blog