Els infants i adolescents de famílies migrades sovint aprenen les llengües de la societat receptora molt més de pressa que els seus pares i mares i, per aquest motiu, des d’edats molt primerenques ajuden la família o altres membres de la comunitat tot traduint o interpretant; tasques que es coneixen amb el nom d’intermediació lingüística per part de menors (ILM). Els intermediaris lingüístics sovint fan de pont entre llengües diverses en contextos diversos i això fa que sigui més probable que prenguin consciència dels diferents estatus de les llengües que empren o amb què estan en contacte, sobretot si els comparem amb d’altres joves de famílies migrades que no fan tasques d’ILM. Aquest article estudia el fenomen de la ILM a Catalunya, una regió bilingüe, des d’una perspectiva sociolingüística. Té l’objectiu de comprendre la realitat lingüística d’aquests intermediaris lingüístics, així com les actituds que mostren vers les llengües que parlen. Els resultats dibuixen una situació sociolingüística complexa, en què els intermediaris lingüístics són clars exemples del plurilingüisme, i on també s’observen les tensions i preferències vers les llengües parlades. L’article també reflexiona sobre el paper clau que la ILM té en el manteniment i revitalització de les llengües i cultures d’herència.