Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Il siciliano non è elegante – o això diuen alguns.
Itàlia camina de manera accelerada cap a la liquidació de la seva herència lingüística. Si més no, en la meva modesta opinió. Per raons personals, d’ençà d’aquest estiu he tingut contactes freqüents amb Sardenya i ara mateix amb Sicília, i a tot arreu les perspectives per a les varietats minoritzades són, com a mínim, ombrívoles. Les meves dades són només indicis, però són tan consistents –i independents– que fan pensar que la cosa va de debò.
Ho exemplificaré amb les meves converses amb adolescents sicilians, gent que ara mateix està fent secundària, però em temo que poden ampliar-se almenys també a Sardenya.
