De les perspectives de la demolingüística catalana | Núvol.

Griselda Oliver i Alabau. Barcelona./ 9.06.2014

Tradicionalment la demolingüística ha estat definida de la manera següent: “La demolingüística estudia, en un territori determinat i des d’una perspectiva macrosociològica, la mida, el repartiment i la dinàmica dels grups lingüístics, definits per variables com els coneixements, l’adquisició i els usos de les diferents llengües en presència”. La demolingüística, una ciència que es troba a mig camí de la sociolingüística —de la qual és, alhora, una subdisciplina— i de la demografia, es va implantar a Catalunya durant l’últim quart del segle XX amb la finalitat de desenvolupar eines per mesurar i comprendre els usos i coneixements d’una llengua, especialment, la catalana.

Aquest va ser el tema central de la conferència “Els estudis de demolingüística en la sociolingüística catalana” —emmarcada en els actes de commemoració del 40è aniversari de la Societat Catalana de Sociolingüística—, on Joaquim Torres i Natxo Sorolla, moderats per Albert Fabà, van posar sobre la taula la història, l’evolució i les perspectives de futur d’aquesta disciplina: una jornada de reflexió, en definitiva, per encarar els reptes futurs. Continueu llegint… De les perspectives de la demolingüística catalana | Núvol.