RKN: «Em pensava que el català era una mena de dialecte…»
MKT: «Sí, sí.»
MNN: «Però [castellà i català] són ben diferents, oi?»
(Dona, 1 any a Barcelona; Dona, 2 anys a Barcelona; Dona 4 mesos a Barcelona)
MKT: «Això és un engany, oi que sí?! Dins d’un mateix país, d’Espanya!! Si un mateix rei governa aquest país, almenys, hauria de ser una mateixa llengua.» (Dona, 2 anys a Barcelona)
Aquestes són les actituds lingüístiques inicials d’unes dones japoneses que van arribar a Barcelona a causa de la feina dels seus cònjuges. Les tres tenen com a tret comú que són membres “passavolants” de la població japonesa a Catalunya, que solen arribar poc informats de la societat d’acollida. En general, els japonesos són enviats al seu nou lloc de feina al cap de poc temps després d’haver rebut el comunicat oficial sobre el seu trasllat i, a més a més, en molts casos, no els deixen triar la destinació.
Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Barrera o passaport per a la integració?: ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya – Makiko Fukuda.
