El degoteig constant de sentències i resolucions desfavorables a la llengua catalana, especialment en l’àmbit de l’ensenyament, juntament amb la reducció de persones que tenen el català com a primera llengua i la dificultat per a atraure nous parlants són algunes de les principals conclusions del VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014), que analitza la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua.
L’Informe, elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, alerta que «la millora dels usos és un dels grans reptes que ha d’abordar la intervenció sobre la llengua». L’informe s’ha presentat avui, dilluns 6 de juliol, en una roda de premsa a l’IEC, en la qual han intervingut Joandomènec Ros, president de l’IEC; Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural; Mireia Plana, membre de la junta executiva de la Plataforma per la Llengua, i Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’Informe, que han exposat les conclusions de l’estudi.
Pel que fa a l’evolució sociolingüística, la xifra general de residents a la comunitat lingüística catalana és de 13.4999.028 habitants, dels quals un 90,8 % de la població diu que entén la llengua, un 64,3 % declara saber-la parlar, un 70,5 % manifesta saber-la llegir i un 46,1 % afirma que la sap escriure. El que resulta preocupant és la pèrdua d’efectius de llengua inicial catalana que s’observa des de l’any 2003, especialment a Catalunya. El contrast de les dades del 2003 i del 2008 va evidenciar una pèrdua de 86.000 catalanoparlants inicials, un 4,3 % dels poc més de dos milions que hi havia el 2003. Deu anys més tard, la tendència decreixent no s’ha estroncat però s’ha moderat (11.000 persones, -0,5 %).
Tot i que l’ús de la llengua no perd terreny entre el col·lectiu de parlants nadius, té força dificultats per a atraure parlants entre el col•lectiu de nouvinguts i dificulta l’objectiu de fer del català la llengua de cohesió grupal. En aquest sentit, els autors de l’informe veuen «amb preocupació» l’important decalatge (14,4 punts) que hi ha entre els percentatges atribuïts a la llengua habitual catalana (36,3%) i espanyola (50,7%).
Quant al context sociopolític, el món de l’ensenyament ha constituït el focus de tensió més important de les polítiques lingüístiques estatals i territorials. L’informe destaca que a Catalunya, «la impugnació del model de conjunció lingüística i la consegüent incorporació de la vehicularitat de l’espanyol s’ha fet de la mà d’un setge judicial impulsat per una nova conjuntura política en el poder estatal», per la qual cosa «va prenent més força la necessitat d’avaluar rigorosament la presència efectiva de la llengua espanyola en el model vigent».
Al País Valencià i a les Illes Balears la nova ideologia multilingüe que emana dels models proposats en el Decret de plurilingüisme i el Decret de trilingüisme, respectivament, ha anat fent el seu camí. Al País Valencià el nou currículum de primària que desplega la LOMQE (Decret 108/2014, del 4 de juliol) redueix significativament la presència del català. Alhora, l’Ordre 88/2014, del 9 de desembre, relativa al procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre, elimina garanties d’ús del valencià en els centres. A les Illes, l’aprovació del Decret 15/2013, del 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integral de les llengües als centres docents no universitaris, redueix sensiblement la presència de la llengua catalana en l’entorn educatiu.
Pel que fa al consum mediàtic i de productes culturals, la situació és molt diferent segons sectors i territoris. Mentre que a Catalunya i Andorra l’oferta i el consum va en augment, a la resta de territoris són baixos o testimonials.
A Catalunya, els exemplars en català difosos han arribat al 32,2 % (30,8 % el 2013). La premsa comarcal no diària en català també mostra una vitalitat destacable. I el sector de la premsa que mostra un creixement més important és el dels mitjans periodístics en línia, que, amb un augment d’un 43,7 % d’usuaris, té en l’ús quasi exclusiu de la llengua catalana un tret definidor. Pel que fa a la ràdio en català, també a Catalunya ha aconseguit incrementar el diferencial amb la ràdio en espanyol: del 59,3 % - 40,7 % el 2013 s’ha passat al 66 % - 34 % el 2014. Quant a la televisió en llengua catalana, ha experimentat un lleuger descens.
Al País València i a les Illes Balears l’oferta de ràdio i televisió en català, molt precària, es refugia en algunes emissores i televisions locals-comarcals. L’informe destaca que «l’evaporització de la llengua catalana de l’espai radioelèctric causada pel tancament dels mitjans audiovisuals dependents de la Generalitat Valenciana i l’obstaculització de la recepció dels mitjans de la CCMA és un dels pitjors atemptats que ha patit el procés de rehabilitació de la llengua».
En l’àmbit del cinema en català, l’informe ressalta el sobtat retrocés que ha tingut en la proporció d’espectadors: s’ha passat d’un 4,4 % el 2012 a un 3 % el 2013, segons les darreres dades disponibles, i reclama «una intervenció decidida i efectiva».
L’informe també posa en relleu les bones dades del català en el món de la xarxa i destaca que ocupa el dissetè lloc segons el nombre d’articles publicats a la Viquipèdia, i que la seva presència és de prop de dos terços dels webs d’empreses i institucions ubicades en l’àmbit lingüístic de la llengua catalana.
VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014)