Ara fa un any que es va dictar l’anomenada Sentència del procés (STS 2997/2019, de 14 d’abril), que posava fi a la causa oberta contra les persones que van liderar les actuacions a favor del referèndum de l’1 d’octubre i les accions polítiques i jurídiques favorables a la independència de Catalunya.
Entre els diferents aspectes del judici, la llengua ocupa un lloc que, si bé no central, sí que acaba sent significatiu i recurrent. Les decisions que el Tribunal va adoptant sobre les incidències lingüístiques plantejades per les parts van perfilant essencialment la visió que l’òrgan judicial té sobre dos aspectes: els drets lingüístics que al·leguen les persones encausades i l’estatus del català dins l’Estat espanyol. El conjunt de qüestions relacionades amb la llengua en el marc del procediment pivoten sobre aquests dos temes o en són una derivada. Per aprofundir sobre el judici i la Sentència, podeu consultar la crònica de jurisprudència de la Revista dels núm. 71 (pàg. 333-335) i núm. 73 (pàg. 250-259), els elements principals de les quals exposem en aquest apunt