Em temo que és la llengua, amics sociòlegs…

 

Aquesta setmana s’han fet públics dos estudis contradictoris sobre la societat catalana, el del CEO i el de l’ICPS de la UAB. Tots dos ofereixen dades similars en alguns punts, com ara l’avenç espectacular de Podemos/Podem a Catalunya, que sembla haver esdevingut el successor del PSC (PSC-PSOE) a les eleccions espanyoles. Però també divergeixen en força aspectes, especialment en un punt crucial: segons l’enquesta del CEO, ara com ara hi hauria un empat tècnic entre independentistes i unionistes, mentre que segons l’ICPS els independentistes guanyarien per 49,9% enfront del 27% d’unionistes. Segons el CEO, a més, l’independentisme hauria caigut nou punts des del darrer estudi, mentre que per a l’ICESP encara hauria augmentat. Com pot ser?

De manera general, els observadors més partidistes tenen tendència a atribuir les diferències entre enquestes a la voluntat d’afavorir determinats resultats a obscures maniobres en què els resultats estarien determinats per la voluntat d’influir en l’opinió del públic. Déu nos en guard de dir que aquest fenomen no es produeix mai. Però em temo que en el nostre cas, les divergències entre resultats tot sovint es deuen a una altre factor, més aviat tècnic, que llasta la demoscòpica catalana des de fa dècades. Em refereixo als plantejaments alingües dels nostres especialistes. Continuar llegint… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Em temo que és la llengua, amics sociòlegs…