Aprendre llengües: Simposi d’Ensenyament del Català (i II).
[947] Simposi d’Ensenyament del Català (i II)
[Reprenc l’apunt anterior parlant del IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català.] El tercer simposi (2002) es va vertebrar en cinc àrees (llengua, cultura i educació; coneixement i ús de la llengua; noves migracions; tecnologies de la informació i la comunicació, i currículums i metodologia) que ens permeten continuar perfilant les inquietuds dels darrers anys a l’entorn de l’ensenyament del català. Si les conseqüències de la primera immigració, l’espanyola, havien estat ben presents en les dues primeres edicions, el tercer simposi va fer front, en canvi, al fenomen de la nova immigració i a la seva repercussió en l’ensenyament de la llengua, en un moment de fort increment de la demanda de la formació inicial de llengua per a nouvinguts. Un altre dels temes destacats del tercer simposi va ser el de les noves tecnologies i la seva relació amb l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua. Si els simposis del 1981, el 1991 i el 2002 van tenir una acollida excel·lent (entre els set-cents i el miler de participants; un nombre elevat de comunicacions: entre una seixantena i més d’un centenar), a hores d’ara ja es pot afirmar que el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català ha tingut un gran èxit de convocatòria. Els quatre eixos temàtics en què s’encaixen les conferències, les ponències i les comunicacions previstes en aquesta edició són els següents: llengua, cultura, societat i polítiques educatives; didàctica de la llengua; adquisició i aprenentatge de llengües i formació del professorat. Des del tercer simposi, el 2002, ha plogut molt (el Marc europeu comú de referència per a les llengües en català es publicava el 2003; Facebook naixia el 2004; YouTube, el 2005; Twitter, el 2006; el Parla.Cat sorgia el 2008…) i hem vist néixer i créixer aquí i allà recursos i bones pràctiques (d’acolliment lingüístic, per exemple, o relacionades amb els enfocaments plurals en l’aprenentatge de les llengües i el foment del plurilingüisme): a peu d’aula, a la xarxa, o als despatxos des d’on es dissenyen les polítiques educatives. El IV Simposi recollirà, sens dubte, els fruits de l’activitat vertiginosa dels darrers anys i sabrà donar resposta al context i a les qüestions emergents i crítiques. La diferència essencial amb els anteriors simposis, des del meu punt de vista, serà la manera de participar-hi i de ser-hi dels professionals. Deu anys de web social (el web 2.0 naixia el 2004) han deixat en tots nosaltres el que m’atreviria a anomenar un “estat de simposi permanent”. Amb la gimnàstica de més d’un decenni d’explicar-nos a les xarxes socials, de compartir i projectar amb altres col·legues, de generar espais de trobada formal o informal al ciberespai, el IV Simposi promet ser una experiència d’ancoratge estimulant i enriquidora.
