Source: No. 30 – Desembre 2019. Departament de la Presidència

• Què són polítiques lingüístiques justes? Els paradigmes actuals de la justícia lingüística
  Sergi Morales-Gálvez, Elvira Riera-Gil
• Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades
  Albert Branchadell
• Models de política lingüística i els seus condicionaments sociolingüístics: aplicacions al cas de Catalunya
  F. Xavier Vila
• Nota: I, “ara”, quina política lingüística cal reclamar a l’Estat espanyol?
  Antoni Milian i Massana

Què són polítiques lingüístiques justes? Els paradigmes actuals de la justícia lingüística

Sergi Morales-Gálvez
Investigador postdoctoral a l’Institut de Filosofia de la Universitat Catòlica de Lovaina (KU Leuven)

Elvira Riera-Gil
Grup de Recerca en Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra

Resum : En el marc de la teoria o la filosofia polítiques, les teories de la justícia lingüística s’ocupen d’establir principis amb vocació d’universalitat per determinar què són polítiques lingüístiques justes i, alhora, ofereixen eines per analitzar i avaluar l’adequació de les polítiques lingüístiques existents d’acord amb els principis considerats. D’una banda, aquestes teories identifiquen valors i interessos associats a les llengües i, de l’altra, proposen models per distribuir-los d’una manera justa. Aquest article presenta, en primer lloc, els paradigmes actuals de la justícia lingüística: el seu marc filosòfic, les principals teories contemporànies (l’instrumentalisme, el territorialisme i el pluralisme lingüístics) i els models d’organització de la diversitat lingüística que suggereixen. En segon lloc, en fa una anàlisi crítica centrada en tres punts identificats com a dèficits: la manca d’atenció a la dimensió relacional de la llengua, la visió dicotòmica de la comunicació i la identitat com a valors associats a les llengües, i la subestimació de la rellevància dels contextos empírics tant en la concepció com en l’aplicació dels marcs teòrics. Finalment, proposa una aproximació contextual al cas de Catalunya, tenint en compte la relació entre la política lingüística i l’evolució del sistema d’autogovern.

Paraules clau : teoria política; política lingüística; justícia lingüística; instrumentalisme lingüístic; territorialisme lingüístic; pluralisme lingüístic; autogovern; Catalunya.

DOI: 10.2436/20.8080.01.38

PDF – P. 25-56

 

Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades

Albert Branchadell
Professor agregat del Departament de Filologia Catalana i degà de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona

Resum : El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la noció de règim lingüístic com a conjunt de llengües oficials i la posem en relació amb tres nivells administratius (estatal, regional i municipal). En segon lloc, defensem el postulat segons el qual el règim lingüístic d’un territori és independent del seu nivell d’autogovern: a Europa hi ha regions autònomes i unitats federades monolingües i plurilingües de la mateixa manera que hi ha estats monolingües i plurilingües. En tercer lloc, defensem el postulat segons el qual els territoris lingüísticament heterogenis tendeixen a tenir règims plurilingües, i també l’il·lustrem amb exemples del context europeu. En quart lloc, abordem el règim lingüístic dels municipis i explorem com es produeix la tria de règim lingüístic a escala municipal. I finalment formulem una proposta sobre el règim lingüístic de Catalunya, sigui quin sigui l’estatus polític de Catalunya (regió autònoma, unitat federada o estat independent). Aquesta proposta descarta el monolingüisme al nivell “central” però introdueix la possibilitat d’implantar-lo en municipis lingüísticament homogenis, en la línia del que fan democràcies avançades del continent europeu.

Paraules clau : règim lingüístic; política lingüística; llengua oficial; monolingüisme; multilingüisme; autogovern; sociolingüística.

DOI: DOI: 10.2436/20.8080.01.39

PDF – P. 57-96

 

Models de política lingüística i els seus condicionaments sociolingüístics: aplicacions al cas de Catalunya

F. Xavier Vila
Professor titular i director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació, Universitat de Barcelona

Resum : En aquest article, i seguint les demandes dels organitzadors del Seminari “Llengües i Autogovern” (Barcelona, 6 de juny de 2019), es reflexiona sobre quines serien les polítiques lingüístiques més adequades per a Catalunya a partir de tres operacions. En primer lloc, s’analitza la classificació de polítiques lingüístiques presentada com a base per a la discussió i, un cop presentades les seves limitacions, es reemplaça per una nova proposta. En segon lloc, es posen damunt de la taula algunes característiques inherents a la diversitat lingüística que resulten rellevants per a la regulació de les societats plurilingües. Finalment, es passa revista a una sèrie de casos concrets de polítiques lingüístiques que permeten visualitzar la necessitat de sincronitzar les polítiques amb la dinàmica dels principals factors macrosocials de les societats afectades i, a partir de tot el que s’ha exposat, es revisa el model de política lingüística de Catalunya, se n’assenyalen algunes limitacions i es proposen algunes correcc ons factibles.

Paraules clau : política lingüística; territorialisme; instrumentalisme; pluralisme lingüístic; diversitat lingüística; variació lingüística; Catalunya; català.

DOI: 10.2436/20.8080.01.40

PDF – P. 97-145

 

Nota: I, “ara”, quina política lingüística cal reclamar a l’Estat espanyol?

Antoni Milian i Massana
Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

PDF – P. 147-169