El dia 5 de març de 2022 es va llevar amb la trista notícia del decés de Miquel Strubell i Trueta, membre actiu de la Xarxa CRUSCAT i un sociolingüista amb una llarga trajectòria acadèmica i cívica per la llengua i la cultura catalanes. Nat a Oxford el 9 de març de 1949, ens ha deixat a punt de complir els 73 anys. Des de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans volem traslladar a família i amics el nostre condol més sentit per una pèrdua que ha arribat massa d’hora.
Psicòleg de formació (per la Universitat d’Oxford i per la Universitat Autònoma de Barcelona) ens ha llegat recerques ben significatives en els àmbits del bilingüisme escolar i familiar i treballs sobre política i planificació lingüística de la llengua catalana.
Durant més de dues dècades va exercir un paper rellevant en l’àmbit de la política lingüística institucional. Així, el 1980 va ser nomenat Cap del Servei de Normalització Lingüística, càrrec que va exercir de la mà de tres direccions diferents, la d’Aina Moll, Miquel Reniu i Lluís Jou. També va ser membre del consell assessor i després vicepresident del Consorci per a la Normalització Lingüística.
El tombant del mil·lenni va portar Miquel Strubell al món universitari. Entre 1999 i 2014 va treballar a la Universitat Oberta de Catalunya on va tenir un paper destacat en la consolidació dels Estudis d’Humanitats i de Filologia, primer com a director adjunt dels estudis en qüestió i després com a director del programa d’Humanitats.
Durant prop de tres dècades ens ha fornit de textos fonamentals per al seguiment de l’estat de la llengua catalana, tant per als investigadors autòctons com per als forans. No en va la voluntat d’internacionalització del cas del català és present en un bona part dels títols que conformen la seva aportació. Més enllà d’un important nombre d’articles i capítols de llibre, per a l’avinentesa que ens ocupa destacarem els treballs que segueixen:
- Llengua i població a Catalunya (1981)
- La llengua catalana a l’àrea barcelonina (amb J.M. Romaní, 1986)
- The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991)
- Estudis i propostes per a l’extensió de l’ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991)
- Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996)
- Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998)
- Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya. Evolució de les habilitats, dels usos i de la transmissió lingüística (1997-2008 (amb Ernest Querol, 2009), p. 1-16. London: Palgrave Macmillan. (amb Emili Boix i Fuster, editors. (2011)
La gestió europea de les minories lingüístiques i, de manera especial, la visibilització de la llengua catalana va centrar la seua atenció en dos informes elaborats per al Parlament Europeu: un sobre les minories lingüístiques a sis Estats que negociaven l’entrada a la Unió Europea, “Lesser-used languages in States applying for EU membership (Cyprus, Czech Republic, Estonia, Hungary, Poland and Slovenia)”; un altre sobre “The European Union and Lesser-Used Languages” (2002). En aquest mateix àmbit, també va coordinar recerques, com l’Euromosaic (1993-1995), l’observatori Atlantis (2001-2002), DROFoLTA (2005-2006), entre d’altres. També va assessorar en diverses ocasions Consell d’Europa i l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa. Aquesta intensa activitat el va portar a països com Kazakhstan, Estònia, Letònia, Croàcia, Rússia etc.
Des de 2006 fins al 2014, any en què es va jubilar, va treballar en la Càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme (des de 2011, Càtedra de Multilingüisme de la UOC), primer com a secretari executiu i després com a director.
Més enllà de l’aportació acadèmica, Miquel Strubell ha estat ben present en l’activitat sociocultural del país. A tall d’exemple destacarem que va ser director d’activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana (1985-2014). president de Catalunya 2003 i impulsor del grup de debat de temàtiques sociolingüístiques Cercle XXI (creat el 2001).