Versió escrita de la intervenció del. Dr. Emili Boix a l’acte de commemoració del 27 de març

Emili Boix fou president de la SOCS entre 1999 i 2006

Estimats amics,

Lamento que no hagi pogut venir, per malaltia, Francesc Vallverdú, personalitat clau en la sociolingüística catalana. Per sort ens pot acompanyar avui Joaquim Torres. Tant l’un com l’altre són pares fundadors de la tradició sociolingüística als nostres països i cal agrair-los-ho. M’atreviré a fer algunes consideracions, probablement poc cofoistes, sobre els futurs de la sociolingüística als nostres països.

M’atreviré a fer algunes consideracions, probablement poc cofoistes, sobre els futurs de la sociolingüística als nostres països.

Si volem ser realistes, hem de millorar la nostra anàlisi sobre qui mou el món. Hem de començar constatant que el nostre país, en el nostre planeta globalitzat i sistèmic, és marginal, sovint irrellevant i tot. Vivim en un món on es contracten milers i milers d’operacions de borsa en dècimes de segon. Vivim en un món on amb prou feines existeixen fronteres nacionals o estatals: el que hi ha són xarxes amb els seus implacables agents, nodes i fluxos de poder, que certament mantenen el seu color nacional o nacionalista.

En aquest planeta els nord-americans i i britànics porten la veu cantant i nosaltres hi pintem ben poca cosa. Entre els 100 principals pensadors globals de la revista Foreign Policy, no hi apareix cap català. Entre les primeres 100 universitats del món, no hi apareix cap de catalana. No ha d’estranyar, per tant, que la nostra sociolingüística també és trobi als marges, sigui marginal, massa sovint també irrellevant.

Tres exemples més d’aquests domini anglosaxó. Continueu llegint… Reflexions | 40 anys de sociolingüística a Catalunya.