[07/07/2011]
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC i els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC han presentat aquest dimecres diversos resultats sobre el model lingüístic de l’escola catalana en el marc de la jornada «Llengua i escola a Catalunya: mites i realitats. Presentació de resultats dels treballs de recerca empírica més recents sobre el tema».

En la presentació, que ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes,han intervingutels ponents Ignasi Vila (UdG), Joaquim Arnau (UB), Montserrat Cortés (UB), Aurora Bel (UPF), Carme Pérez (UPF), Melina Aparici (UAB)i Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

El director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, Miquel Strubell, ha defensat el model lingüístic de l’escola catalana i ha destacat que «és l’únic que garanteix la cohesió social i que els alumnes no catalanoparlants tinguin competències en les dues llengües», fet que no assoleixen països com el Canadà o Bèlgica, que també són bilingües. Strubell ha afirmat que «l’assoliment precoç de competències de dues llengües té molts avantatges cognitius a l’hora d’aprendre nous idiomes en comparació amb les persones monolingües».

La llengua no influeix en l’assoliment de competències

Per a Ignasi Vila, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Girona, els alumnes castellanoparlants no acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per haver estudiat en català. Vila ha assegurat que, tot i que els factors socioeconòmics poden ser determinants, «les competències que un alumne assoleix en diverses matèries són independents de la llengua que parla a casa». Vila també ha afirmat que, si l’escolarització a Catalunya no fos en català, «el català seria una llengua desconeguda per gran part de l’alumnat de Catalunya».

En la mateixa línia s’ha pronunciat Joaquim Arnau, professor del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona, que ha assegurat que els alumnes que acaben l’escolarització obligatòria en el sistema català no tenen dèficits en els coneixements escolars, perquè, segons diversos estudis, «un ensenyament en dues llengües aconsegueix millors resultats acadèmics que els de països monolingües».Arnau s’ha basat, entre altres, en l’estudi PISA 2009, en què Catalunya aconsegueix millors resultats que països monolingües en competències matemàtiques o en comprensió lectora.

Al seu torn, Montserrat Cortés, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, ha explicat que els alumnes que acaben l’escolarització obligatòria no tenen dèficits en coneixements del castellà per haver estudiat, principalment, en català. Cortés ha afirmat que el coneixement del castellà no depèn del territori i que, fins i tot, «els resultats en coneixements de llengua castellana són una mica més alts» a Catalunya que a altres zones de l’Estat espanyol. Per a Cortés, «les dades referents a coneixements, competències escolars i sociolingüístiques continuen justificant l’actual model educatiu català, perquè garanteix que els alumnes tinguin un bon nivell de les dues llengües al final de la seva escolarització».

El bilingüisme ens fa més tolerants

Les dades presentades per Aurora Bel, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, i Carme Pérez, professora del Departament de Traducció i Filologia de la mateixa universitat, han demostrat que el bilingüisme precoç ajuda en el procés d’aprenentatge d’altres llengües, en comparació amb les persones monolingües.

Aurora Bel ha assegurat que «ser bilingüe millora la cognició i la intel·ligència en general, com també el desenvolupament de la consciència metalingüística, a banda de millorar la flexibilitat cognitiva i la predisposició democràtica». Bel ha afirmat que les persones que són bilingües de manera precoç tenen més predisposició a ser tolerants.

Al seu torn, Pérez ha destacat que els alumnes bilingües obtenen millors resultats en l’aprenentatge d’una tercera llengua, com ara l’anglès, i que «el bilingüisme no és un problema, sinó que ens aporta grans beneficis».

Parlar més d’una llengua afavoreix el desenvolupament cognitiu

Finalment, Melina Aparici, doctora en Psicologia i professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha afirmat que «el bilingüisme té un impacte positiu en el desenvolupament i el rendiment cognitiu de les persones».Segons ha explicat Aparici, un bon domini de dues llengües de manera precoç té nombrosos avantatges cognitius, com ara més capacitat d’adaptació, més flexibilitat cognitiva, més control de l’atenció i el retard en símptomes de demència.

Font: UOC