El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid.infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]
