Font: Vilaweb – ‘En una Catalunya independent, l’IEC seguiria tenint una visió de Països Catalans’

Joandomènec Ros assegura que en un futur estat independent l’Institut d’Estudis Catalans hauria de continuar essent l’acadèmia catalana nacional. Ros diu que es podria pensar que ‘si Catalunya arriba a la independència, l’IEC seria present només a Catalunya. Això ni ens ho hem plantejat i no seria qüestió de plantejar-s’ho’. De fet, Ros recorda que van néixer amb ‘una finalitat i visió de Països Catalans i, sigui Catalunya independent o no, els Països Catalans hi seguiran sent i potser algun dia seran també independents’, afegeix.

Preguntat per si el castellà hauria de ser llengua cooficial en una Catalunya independent, Ros ha dit que ‘es polaritza excessivament entre català i castellà’ i ha considerat que és ‘una visió endarrerida en el temps’. ‘No hi ha dubte que el català hauria de ser la llengua oficial perquè és la pròpia, però el castellà i moltes altres llengües, ja sigui perquè les han portat els immigrants o perquè som a Europa, haurien de ser oficials o tenir una presència absolutament important’. ‘No serem diferents als altres països pel fet de tenir una o més llengües oficials o cooficials”, ha dit.

Sobre la salut del català, Ros ha dit que es podria aplicar aquella frase que indica que ‘el català té una mala salut de ferro’. Ros ha manifestat que els indicadors diuen que es guanya en nombre de lectors, de persones que entenen, parlen i escriuen en català i la presència del català a la xarxa és ‘desproporcionada positivament’. També ha recalcat que els indicadors diuen que el futur és esperançador, ‘el contorn és terrible, ja sigui a través de la llei d’educació i de les atzagaiades que fan governs que ara són del PP, però en altres moments ho han fet altres partits a l’Aragó, les Illes i el País Valencià’. Ha alertat que ‘amenacen el català com a llengua repartida en un territori molt bast’.

Reptes del nou mandat

Ros ha apuntat que el principal repte com a nou president de l’IEC és seguir fent allò que fa l’Institut que és recerca, divulgació, publicacions de ciència i alta cultura. Ha admès que “serà complicat” per l’entorn econòmic i ha recordat que el 80% del pressupost de l’IEC ve de les administracions i bàsicament de la Generalitat i, ha afegit, que “aquestes han retallat en tres anys el pressupost. Em temo que seguiran fent-ho”. Així mateix, ha recalcat un altre repte i és que l’IEC “no és prou conegut per part de la societat”. En aquest sentit, ha assenyalat que tothom associa l’Institut amb la llengua i ha remarcat que no fan només “estudi, diccionaris i gramàtiques sobre llengua, sinó sobre tots els camps de la ciència i les humanitats”. “Això no és prou conegut i convé en publicacions i actes i jornades que la societat se n’assabenti”, ha afegit.

Preguntat per les retallades que ha patit i pot seguir patint l’IEC, ha reconegut que en una altra situació li podria “saber greu que l’IEC fos deixat de cantó per les autoritats, però veient què passa amb la sanitat, l’educació i altres àmbits” l’Institut “no pot estar al marge”. “Seria una incongruència que per més ben posicionats que estem dins les anomenades estructures d’Estat volguéssim reclamar un tracte de favor”, ha recalcat, al temps que ha assegurat que això no ho faran mai. Ros ha destacat que comprèn que “la situació del català, la cultura catalana i les ciències és prou complicada per insistir en tenir els pressupostos suficients”.

Ros ha manifestat que l’Institut s’ha modernitzat: “El nostre web és envejat per pàgines d’universitats i centres de recerca. Tot i que les activitats de recerca comportin estudiar documents o jaciments arqueològics vells i antics, no vol dir que no estem a la primera línia de la tecnologia al màxim nivell”, ha dit. Ha posat com exemple que estan digitalitzant i posant a l’abast del públic les seves revistes, publicacions i els fons de l’arxiu.

Manca de bona connexió amb la societat

El nou president de l’IEC ha reconegut que els hi manca “el contacte i la bona connexió amb la societat”. Tot i que ha assenyalat que “no és un problema tant de l’IEC o d’altres entitats cultes com acadèmies, universitats o centres de recerca”. Ha admès, “com a divulgador de la ciència”, que “per més esforços que facin és la societat que és reacia a ser ensinistrada en un nivell molt simple en ciència”. De fet, ha afirmat que “hi ha molts bons divulgadors, però els que tenen més èxit són els que tenen un carisma especial”.