Els pros i els contres del multilingüisme en la Segona Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra

Els dies 10 i 11 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i el Consell Europeu de les Llengües (CEL/ELC), va organitzar la seva segona jornada científica per tal de difondre i promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra. Aquesta segona jornada, titulada El multilingüisme en blanc i negre, va estar dedicada a analitzar el multilingüisme des de tres punts de vista: com a concepte, com a fet real i com a opció política.

La celebració de la jornada es va repartir en dos llocs: a la seu de l’IEC, el 10 de novembre; i a l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF (c. Ramon de Trias Fargas, 25-27), l’11 de novembre.

La inauguració va ser el dia 10 de novembre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, a càrrec de Jaume Casals, rector de la UPF; Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Arcadi Navarro, secretari d’Universitats i Recerca. Seguidament, hi va intervenir M. Teresa Cabré, directora de la Càtedra Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, i Manuel Célio Conceiçao, president del Consell Europeu de les Llengües i professor de la Universitat de l’Algarve, que va pronunciar la conferència inaugural.

L’activitat de la jornada es traslladà, l’endemà, 11 de novembre, a l’auditori de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF. Es va estructurar en tres conferències, centrades en tres aspectes diferents del multilingüisme: «Els conceptes», a càrrec d’Anne-Claude Berthoud, antiga vicepresidenta i actual membre d’honor del CEL i docent de la Universitat de Lausana; «Les polítiques acadèmiques», impartida per Mireia Trenchs, professora i vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica de la UPF, i «Les dades», per Xavier Vila, sociolingüista, professor de la Universitat de Barcelona i director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC).

En aquesta segona jornada es van debatre els pros i els contres del multilingüisme, els beneficis i els efectes col·laterals que té, la coherència i les contradiccions de la seva gestió, les aportacions positives i les conseqüències socials i lingüístiques; i dins d’aquest panorama multilingüe, es va analitzar el paper que hauria d’ocupar en aquest marc la llengua catalana, en tant que llengua pròpia, i les polítiques que es duen a terme en els àmbits acadèmics.