C.Polls | 17 desembre 2014
Melià i Pradilla, abans de la roda de premsa.
| Jaume Morey
L’estat del català a les Illes “té una dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs”. Aquest és el diagnòstic que fa de la llengua pròpia el director de la Xarxa CRUSCAT i coordinador de l’Informe sobre la llengua catalana, 2013, Miquel Àngel Pradilla.
Segons Pradilla, el que més preocupa “és l’ús”, si bé la xifra de parlants ha crescut de forma important. Si el 1986 n’hi havia 440.000, el 2011 s’arribà als 617.000.
En aquest context, el coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears de la UIB, Joan Melià, ha assegurat que si abans el 92% dels parlants coneixia el català perquè era la primera llengua adquirida en l’àmbit familiar, actualment el percentatge és del 60%, enfront del 40% que té el català com a segona llengua. I ha destacat que es tracta d’una dada positiva, en tant que “abans només s’incorporava un 8% de nous parlants i ara estem en el 40%”.
Ara bé, Melià ha reconegut les dificultats que tenen els nouvinguts a les Illes per incorporar aquesta llengua a les seves vides perquè “no tenen els recursos suficients per incorporar-la”.
Tot i la voluntat de “rehabilitació” de la llengua catalana al seu àmbit històric, que es detecta a les Illes, tampoc hi falten clarobscurs importants, com la consolidació el 2013 d’accions legislatives “contràries a la rehabilitació de la llengua”, segons Pradilla.
Sobre el futur del català a les Illes, Melià ha apuntat la necessitat “d’aconseguir consensos importants per aconseguir la normalització de la llengua. El futur és a les nostres mans”. I ha puntualitzat que “encara no hi ha dades del que han suposat els últims anys de Govern, però el menor mal és que no s’ha avançat”. A més, “si aquesta actuació política s’hagués fet fa 20 anys hauria estat pitjor”, ha matisat el
El català, al “top 100” de llengües del món
Pradilla ha assegurat que de les 6.000 llengües que hi ha al món, el català ocupa “el top 100 d’aquest rànquing” amb 10 milions de catalanoparlants. I ha insistit en el fet que “som una llengua mitjana, no una llengua minoritària. El català té una certa capacitat d’atracció”.