Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) és el nou secretari de Política Lingüística, que depèn del Departament de Cultura. Fins ara era director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, un càrrec que exercia d’ençà del novembre del 2017. Vila substitueix Esther Franquesa i pilotarà el canvi de rang del càrrec: de direcció general a secretaria. L’objectiu del canvi, diu, és mostrar “la importància renovada que es vol donar a la llengua” i facilitar la transversalitat, perquè un secretari “té més capacitat d’interlocució amb els altres departaments”. El pòsit didàctic que duu Vila es nota quan parla: tranquil, il·lustratiu i matisat. Hi parlem llargament per videoconferència.

—Quina anàlisi crítica en feu, del mandat anterior?
—No es tracta de parlar només del mandat anterior. Cal més perspectiva. Després de segles de polítiques obertament lingüicides, el règim del 78 no és ideal però permet fer polítiques de recuperació. Hi ha hagut coses en què la majoria de la societat catalana estava d’acord. Primer, es volia que tota la població sabés català. De manera gradual però intensa. Segon, que el català fos una llengua per a tots els àmbits de comunicació. Hi havia discrepàncies: qui el volia més preponderant i qui menys. Però tothom estava d’acord que s’havia de fer servir en tot. I tercer, no volíem tancar-nos en comunitats. S’havia d’integrar la població que havia vingut de fora en el si d’una única comunitat nacional.