Acabat de guardonar amb la Creu de Sant Jordi 2025, el sociolingüista eivissenc demana “una coordinació estreta” entre tots els territoris de parla catalana i avisa de les conseqüències d’escampar una “imatge derrotista i fatalista” de la situació de la llengua.
Tota una vida dedicada a la normalització, la promoció i la difusió de la llengua catalana. Precisament per això el filòleg i sociolingüista Isidor Marí (Eivissa, 1949) ha rebut recentment la Creu de Sant Jordi 2025, la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya. Quan Marí va començar a estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, el 1968, el català estava prohibit i els pares, amoïnats, li van preguntar com es guanyaria la vida. Gairebé 60 anys després i un cop jubilat, pot confirmar que es va poder situar professionalment i que no n’hi ha faltat, de feina. De fet, revela que “va deixar de treballar per poder fer feina”, de manera que ara també es dedica a la defensa de la llengua a peu de carrer i des de diverses institucions, com ara l’Institut d’Estudis Catalans, l’Obra Cultural Balear i el PEN Català, i a reprendre activitats relacionades amb la seva Eivissa natal, ja que ha passat molt més temps a Vilassar de Mar, on es va instal·lar el 1986 per fugir del tràfec de la ciutat de Barcelona i buscar la tranquil·litat i el mar.