Més informació

Programa

9.30-9.45 h Obertura institucional
• Ismael Peña-López, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya
• Avel·lí Flors Mas, Universitat de Barcelona i director de la Revista de Llengua i Dret
• F. Xavier Vila i Moreno, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

9.45-10.30 h Peter A. Kraus (Universitat d’Augsburg). Multilingüisme i política de ciutadania: una perspectiva europea

10.30-11.15 h Eduardo Ruiz Vieytez (Universitat de Deusto). Migraciones, lenguas minoritarias y Derecho. Perspectivas para las lenguas minorizadas en el Estado español

11.15-11.30 h Discussió (moderació: Maria Ballester Cardell, Universitat de les Illes Balears i Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret)

Pausa

12.00-12.30 h Marina Massaguer Comes (Universitat Oberta de Catalunya i CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació, Universitat de Barcelona). Mobilitat, desigualtats i llengua catalana: perspectives
no-catalanoparlants

12.30-13.00 h James Hawkey (Universitat de Bristol). Les experiències amb el català dels migrants a Andorra

13.00-13.15 h Discussió (moderació: Ona Domènech Bagaria, Universitat Oberta de Catalunya i Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret)

13.15-14.00 h Diàleg: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret: què s’ha assolit, què ens queda per fer?
• Carles Duarte i Montserrat (director de la Revista de Llengua i Dret entre 1983 i 2002)
• Antoni Milian i Massana (director de la Revista de Llengua i Dret entre 2002 i 2016)
• Eva Pons Parera (directora de la Revista de Llengua i Dret entre 2016 i 2022)
• Moderació: Avel·lí Flors Mas, Universitat de Barcelona i director de la Revista de Llengua i Dret

14.00-14.05 h Cloenda

Presentació
La Revista de Llengua i Dret (RLD) es va fundar l’any 1983 amb l’objectiu de bastir ponts entre el món acadèmic i l’Administració pública per donar resposta als reptes que plantejava el procés de recuperació de la llengua catalana. Quaranta anys després, i a pesar de les profundes transformacions socials, polítiques, jurídiques o tecnològiques que ha experimentat la nostra societat, la revista continua fidel a aquesta missió.

Per això, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a proposta del Consell de Redacció de l’RLD, organitza una jornada que vol anar més enllà de la celebració d’aquestes quatre dècades de trajectòria. S’hi abordarà el fenomen de la mobilitat, en les seves múltiples facetes, com un factor determinant de les dinàmiques sociolingüístiques en el món contemporani, i com un dels principals reptes per a les polítiques lingüístiques que tracten de garantir la sostenibilitat de les llengües minoritzades, als territoris de llengua catalana i més enllà.

Certament, en les darreres dècades, les conseqüències legals, socials i lingüístiques que tenen els processos de mobilitat per als individus que els experimenten han estat a bastament explorades des de diferents disciplines i en contextos molt variats. No ha sovintejat tant, en canvi, la reflexió sobre l’impacte de l’increment i la diversificació dels perfils de persones mòbils en la dinàmica de les llengües subordinades i sobre el tipus de polítiques necessàries per conciliar el dret a la mobilitat amb la inclusió lingüística, i doncs, per conjurar els riscos per a la continuïtat de l’ús públic de les llengües subordinades en els seus territoris històrics.

La jornada vol aprofundir en aquest debat a partir de quatre ponències que, des dels àmbits de la ciència política, el dret o la sociolingüística aborden qüestions com quines bones pràctiques existeixen per a la inclusió lingüística de la població mòbil en contextos de minorització? Quins són els límits a les demandes lingüístiques que es planteja a aquests perfils de parlants? Com s’insereixen diferents perfils de persones mòbils en les dinàmiques sociolingüístiques dels territoris de llengua catalana? I quin impacte tenen els seus posicionaments sobre els usos lingüístics en l’esfera pública i sobre els significats socials de (no) parlar català?

El programa inclou també un espai per fer balanç dels assoliments i els reptes pendents per a l’RLD, a través d’un diàleg entre els anteriors directors de la revista: Carles Duarte i Montserrat, Antoni Milian i Massana i Eva Pons Parera, i que conduirà l’actual director, Avel·lí Flors Mas.