El resultat de les eleccions autonòmiques valencianes de 2015 va provocar un canvi en els partits que ocupaven el govern. Aquest, després de 20 anys de domini conservador, va passar a estar integrat per una coalició de forces progressistes favorables al foment i ús del valencià. El nou executiu, conegut com I Govern del Botànic, realitzà una actuació en matèria lingüística que no va aconseguir generar consensos i va ser criticada des de diferents sectors socials, per excés o per defecte. Aquest apunt mira d’esclarir quin nivell d’impuls es va donar a la llengua i quins són els objectius subjacents de la política lingüística aplicada pel govern autonòmic valencià entre 2015 i 2019.

   El context lingüístic valencià es pot definir com d’una societat diversa, on percentatges significatius de la població es poden adscriure a grups lingüístics diferents, dividits en dues zones lingüístiques: hi ha una zona amb el castellà com a llengua pròpia, la qual inclou la majoria de comarques de l’interior i representa un 10% de la població valenciana i la zona anomenada valencianoparlant, on trobem una llengua expansiva −el castellà−, la presència de la qual va en augment en diferents àmbits, i una llengua recessiva −el valencià o català

Continuar llegint… La política lingüística del govern valencià (2015-2019) – Cristòfol Badenes Goterris – RLD blog