Introducció
Avui, a Olivença i Táliga (província de Badajoz), gairebé només es parla l’espanyol o castellà. El portuguès, a les aldees (Villarreal/Vila Real, San Benito de la Contienda/São Bento da Contenda, Santo Domingo de Guzmán/São Domingo de Gusmão i San Jorge de Alor/São Jorge da Lor) encara són lusoparlants els habitants de 75 o més anys. A Olivença i als pobles de colonització (San Francisco i San Rafael), podem calcular que els de 85 anys. És a dir, quasi està extingit. Això succeeix, si fa no fa, als altres enclavaments de llengua portuguesa que hi ha a Espanya.

Només és viva l’anomenada fala de Jálima/Xálima i el gallec (a Galícia, a una part d’Astúries i a alguns llocs lleonesos, com per exemple a la comarca del Bierzo). La fala i el gallec els parlen els nens. En canvi, el portuguès fa uns setanta anys que no el parlen, els nens.

El portuguès d’Extremadura (o d’Espanya, com deia l’Euromosaic) no està reconegut; només la fala (que és una tercera branca del gallegoportuguès) és “bé d’interès cultural”, la qual cosa té molt de simbolisme i poca efectivitat. Continuar llegint… La situació del portuguès d’Olivença el 2021 – Manuel Jesús Sánchez Fernández – RLD blog