«De la mateixa manera que a Catalunya hi ha una sensibilitat especial envers altres llengües minoritzades o amenaçades, en general els amazics entenen fàcilment la realitat catalana i hi empatitzen»
Per: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)
Quan al GELA vam començar a elaborar l’inventari de llengües parlades a Catalunya, ho vam fer amb la voluntat de fer evidents les llengües no oficials, minoritzades, amenaçades, presents al nostre país. Ja hem testimoniat més de tres-centes llengües, i només aquesta xifra, superior al nombre d’estats existents, ja ens parla de la diversitat sociolingüística de les llengües dels catalans als seus estats d’origen. Les darreres dècades hem avançat força, com a societat, en el coneixement d’aquesta nova realitat multilingüe, però aquest coneixement ha quedat circumscrit a àmbits específics o especialitzats, i no ha transcendit a la població general.
Com a mostra d’això, si plantegem a qualsevol quina deu ser la tercera llengua més parlada de Catalunya, després de català i castellà, l’esperable és que apareguin llengües grans com l’anglès, el xinès o l’àrab. Si expliquem que molt probablement, a manca de dades oficials, sigui l’amazic, el desconcert creixerà. Si esmentem el mot berber, pot haver-hi una identificació vaga i certa incredulitat. L’amazic és una d’aquestes llengües minoritzades parlades a casa nostra per un nombre important de persones, es calcula que entre 100.000 i 200.000. Potser caldria conèixer aquesta llengua i el seus parlants una mica millor.
Continuar llegint… La tercera llengua – Opinió GELA sobre l’amazic – VilaWeb
Entrades recents
- TSC: Llengua i economia (2023)
- Jornada: Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret
- Postdoc UCD en llengua catalana
- Reconeixement a Joan A. Argenter en la primera edició de les «Trajectòries reeixides» de la SOCS
- Esdeveniments sociolingüístics
Altres webs
• Societat Catalana de Sociolingüística
• Revista Treballs de Sociolingüística
• Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)
• Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB-UIB)
• Unitat per l'Educació Mulilingüe (UEM-UA)
• Centre de Documentació de Política Lingüística (últimes bibliografies seleccionades)