«De la mateixa manera que a Catalunya hi ha una sensibilitat especial envers altres llengües minoritzades o amenaçades, en general els amazics entenen fàcilment la realitat catalana i hi empatitzen»
Per: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)
Quan al GELA vam començar a elaborar l’inventari de llengües parlades a Catalunya, ho vam fer amb la voluntat de fer evidents les llengües no oficials, minoritzades, amenaçades, presents al nostre país. Ja hem testimoniat més de tres-centes llengües, i només aquesta xifra, superior al nombre d’estats existents, ja ens parla de la diversitat sociolingüística de les llengües dels catalans als seus estats d’origen. Les darreres dècades hem avançat força, com a societat, en el coneixement d’aquesta nova realitat multilingüe, però aquest coneixement ha quedat circumscrit a àmbits específics o especialitzats, i no ha transcendit a la població general.
Com a mostra d’això, si plantegem a qualsevol quina deu ser la tercera llengua més parlada de Catalunya, després de català i castellà, l’esperable és que apareguin llengües grans com l’anglès, el xinès o l’àrab. Si expliquem que molt probablement, a manca de dades oficials, sigui l’amazic, el desconcert creixerà. Si esmentem el mot berber, pot haver-hi una identificació vaga i certa incredulitat. L’amazic és una d’aquestes llengües minoritzades parlades a casa nostra per un nombre important de persones, es calcula que entre 100.000 i 200.000. Potser caldria conèixer aquesta llengua i el seus parlants una mica millor.
Continuar llegint… La tercera llengua – Opinió GELA sobre l’amazic – VilaWeb
Entrades recents
- VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» (2026)
- Publicació del número 35 de Treballs de Sociolingüística Catalana
- Discurs d’acceptació del títol de doctor honoris causa per la UA d’Antoni Ferrando
- L’Institut d’Estudis Catalans s’adhereix al comunicat de la Universitat d’Alacant sobre la reclassificació lingüística de la ciutat com a zona de predomini lingüístic castellà
- Antoni Ferrando, doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant