DESGLAÇ ENTRE ADMINISTRACIONS
D'esquerra a dreta, els presidents del País Valencià, Catalunya i Múrcia, Alberto Fabra, Artur Mas i Ramón Luis Valcárcel, ahir, al Palau de la Generalitat.
Aquests dies el president Artur Mas aprofita qualsevol acte públic, per petit que sigui, per recordar que tota la seva acció de Govern està supeditada a la recuperació econòmica i la creació d’ocupació. Si a aquesta actitud s’hi suma el pragmatisme exhibit per Mas a l’hora de pactar amb els populars tot i les seves discrepàncies, s’entén la gran sintonia demostrada ahir per l’Executiu de CiU amb dos governs del PP, els del País Valencià i Múrcia, a favor d’un objectiu estratègic per als tres territoris: el corredor mediterrani ferroviari.
És ben sabut que davant de la divergència no hi ha res com una finalitat compartida i un adversari comú. El propòsit, que Europa consideri prioritària aquesta infraestructura i la subvencioni parcialment. L’adversari, en part, el Govern central, o fins i tot comunitats autònomes del PP com Madrid, Castella-la Manxa o Aragó, partidàries de l’eix ferroviari central, en lloc del mediterrani.
CITA BILATERAL / En una reunió d’una hora al Palau de la Generalitat, Mas i el seu homòleg valencià, Alberto Fabra, van acordar girar full a l’etapa de Francisco Camps. No en va, Mas no va arribar a reunir-se com a president amb l’antecessor de Fabra. I ara ja està en marxa una cita bilateral a València.
En la cimera d’ahir, on va cridar l’atenció l’absència de representants del Govern d’Andalusia, la sintonia entre Mas, Fabra i Ramón Luis Valcárcel va ser total, evitant els assumptes espinosos. El discurs en favor del corredor mediterrani anirà acompanyat d’una altra visita a Brussel·les el dia 21 per continuar pressionant la Unió Europea.
ADÉU A LA RADIALITAT/ Els missatges van ser d’extrema unitat. «Hi ha d’haver més proximitat, són molts els temes comuns que ens afecten a tots, moltes qüestions que necessiten una solució conjunta», va afirmar el president valencià. I Mas va dirigir la seva mirada al Govern central. «Té una oportunitat d’or, que per primera vegada una infraestructura clàssica no sigui vista com a radial». Hores després, el ministre de Foment, José Blanco, va reafirmar el suport de l’Executiu del PSOE.
Bona part de la culpa d’aquest moment dolç entre aquestes comunitats es deu a l’empenta donada per les principals entitats empresarials tant valencianes com catalanes i de patronals i sindicats en favor del corredor ferroviari.
ACTITUDS POSITIVES / Aquest bon clima sembla impregnar el problema de les emissions de TV-3 al País Valencià. Mas va expressar la seva confiança en una solució: «Les actituds que sento són positives i ens permetran resoldre coses». Enrere queden les paraules gruixudes el febrer passat del secretari general adjunt de Convergència, Oriol Pujol, que va atribuir el tancament dels repetidors de TV-3 a València a «l’atac sistemàtic contra la llengua catalana articulat sense miraments des del PP».
Fins i tot llavors, Pujol ja es va mostrar dialogant amb l’objectiu de «recuperar el sentit comú» a favor de la reciprocitat d’emissions. El mateix, sentit comú, va reclamar el portaveu del Govern, Francesc Homs. Ja en aquell moment es va veure que la millor manera de defugir les diferències amb el PP era desviar l’atenció cap a un adversari comú. Una altra vegada l’Executiu central, i en concret el Ministeri d’Indústria, culpable segons CiU de no facilitar més canals de TDT al País Valencià perquè en dediqui un a TV-3.
EL PAPER DEL PP CATALÀ / Sobre aquesta qüestió, després de prendre possessió com a nou president, Alberto Fabra va afirmar a EL PERIÓDICO: «Lluitaré perquè TV-3 es vegi a València». En aquest procés d’encaix d’interessos, la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, continua actuant de mediadora entre els presidents populars i Mas. Camacho busca així el centre del tauler polític català.
Queda enrere el to de retret de CiU al Govern tripartit. Oriol Pujol va posar en dubte l’interès de la corporació dels mitjans públics per resoldre el tema. També per aquelles dates l’Executiu català va optar pel pragmatisme i va agrair la mediació del llavors president del PPC, Josep Piqué.
