Es pas vengut a degun l’idèa de tombar cap de catedrala. Nòstra lenga es mai qu’una catedrala. Alara donc perqué son tantes que s’afanan per la desboselar…
(Joan Bodon, Lo libre dels grands jorns)
Amb les dades recollides per a un projecte que l’extinta Casa de les Llengües havia dut a terme amb el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), de la Universitat de Barcelona, i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen), s’ha confegit el Diccionari de llengües del món del TERMCAT, una nova eina per difondre el coneixement de la diversitat lingüística que, en canvi d’algun punt feble, en presenta uns quants de forts d’interès més que notable i suscita, inevitablement, alguna reflexió al voltant del futur del patrimoni lingüístic mundial.
Aquest nou diccionari del centre de terminologia de referència de la llengua catalana, adreçat tant a un públic especialitzat com general i publicat no fa gaire en línia (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130), aplega una gran quantitat d’informació sobre 1.264 llengües estructurada en forma de fitxes. Com que d’idiomes n’hi ha molts més, el diccionari, encertadament, és de llengües del món i no pas de les llengües del món. Les àrees més treballades són Europa, la Mediterrània i Catalunya –és a dir, les llengües que la immigració ha dut al nostre país. Els altres continents hi són representats, però no de manera exhaustiva. Esperem que aquesta mancança es pugui superar en ulteriors edicions de l’obra.