L’escolarització en català a la Catalunya del Nord fa 35 anys

La xarxa de La Bressola i el col·legi de secundària Comte Guifré ofereixen educació amb immersió en llengua catalana

L’escola Arrels també proposa un model immersiu, mentre que altres escoles aposten pel model bilingüe

13/06/11 02:00 – Perpinyà – Ure Comas / Jordi Palmer

Ensenyament en català a la Catalunya Nord

Video: L’oferta pública i privada

L’any 1976 es va inaugurar al barri de Sant Galdric de Perpinyà la primera escola de La Bressola. Avui, trenta-cinc anys després, ja són més d’una trentena els centres on és possible aprendre català a la Catalunya del Nord, tant al sistema privat com al públic i amb models diferents, des de l’ensenyament només de llengua catalana fins a la immersió lingüística.

El gros del sector privat correspon a La Bressola, que actualment té una xarxa de set escoles d’ensenyament maternal i infantil, dues a Perpinyà –als barris de Sant Galdric i el Vernet– i la resta a les localitats del Soler, Nils, Prada, Càldegues i Sant Esteve del Monestir, i un col·legi d’ensenyament secundari de primer cicle –equivalent a sisè de primària i primer, segon i tercer d’ESO– al Soler. Joan Pere Le Bihan, director general de La Bressola, considera totalment demostrat que “estudiar en català no perjudica gens el coneixement del francès”.

També dins d’aquest sector privat hi ha el col·legi Comte Guifré, situat al centre de Perpinyà, nascut el 1991 amb la intenció de “donar continuïtat als estudis en català dels alumnes de La Bressola i Arrels”, segons afirma Cristià Martínez, director pedagògic del centre. Tant La Bressola com el col·legi Comte Guifré practiquen la immersió lingüística en català.

Pel que fa al sector públic, l’escola Arrels és una excepció dins l’ensenyament nationale, ja que, segons explica Elena Gual, directora de l’establiment, “el 1994 va esdevenir escola pública amb immersió dins l’ensenyament públic”, l’únic a tot França que practica la immersió lingüística en una llengua diferent del francès.

Línies bilingües

L’oferta pública té també un seguit d’escoles i col·legis en què s’inclou algun tipus d’ensenyament en català, des de la inclusió d’una assignatura en aquesta llengua fins al model de línia bilingüe amb paritat horària, és a dir, amb la meitat d’hores d’ensenyament en català i l’altra meitat en francès.

Pel que fa a la secundària, tant als col·legis com als liceus –ensenyament equivalent a quart d’ESO i primer i segon de batxillerat– de Ceret, Prada i l’Aristides Maillol de Perpinyà, és possible estudiar català i una assignatura més, normalment la d’història i geografia, un fet que al principi va ser tot un “esdeveniment”, segons Lluc Bonet, professor de català al liceu Aristides Maillol, ja que història “és una assignatura vertebral per a la constitució de l’estat com a nació”.

Quantitativament, reben estudis en català un 20% dels alumnes sobre el total de la Catalunya del Nord, tot i que només un 5% forma part de programes bilingües i d’immersió. Un 80% d’escolars amb algun tipus d’estudis en llengua catalana va al sector públic.

LA XIFRA

13.750 alumnes de la Catalunya del Nord fan algun tipus d’ensenyament en català, aproximadament un 20% del total.

Pendents del finançament

La mateixa estructura de les escoles privades que fan immersió lingüística en català a França fa que depenguin en gran mesura del finançament públic. L’Estat francès hi col·labora a través dels ministeris d’Educació i Treball i d’institucions territorials com ara la regió Llenguadoc-Rosselló i el Consell General dels Pirineus Orientals. Així mateix, també reben aportacions de la Generalitat de Catalunya.

Totes aquestes institucions viuen –assenyala Joan Pere Le Bihan– un moment de “retallades enormes”, que afecten directament La Bressola. Cal tenir en compte que la vicepresidència de la Generalitat, a tall d’exemple, va aportar 2,9 milions d’euros per a la construcció del col·legi de secundària del Soler durant el segon tripartit.

Per la seva banda, Cristià Martínez recorda que, en el mateix període, el mateix departament va “primer retallar i després suprimir la subvenció” al col·legi Comte Guifré, tot i que l’actual govern “ha garantit el seu suport”.

Font: Avui

Una llengua íntima

Els pares decideixen portar els fills a les escoles en català malgrat la poca presència de la llengua als carrers de la Catalunya del Nord

El francès és la principal llengua de relació també entre els escolaritzats en llengua catalana

Els alumnes que continuen l’aprenentatge sovint aspiren a estudiar al Principat

13/06/11 02:00 – Perpinyà – U.C / J.P

Video: El paper de l’escola en l’ús social

“La visió del sud sobre l’ús del català aquí sempre ha estat falsa, perquè voleu retrobar els mateixos models que teniu allà. Aquí vivim amb un altre xip, és un altre model. El català és una llengua íntima aquí, viu en les famílies, és a dir que no surt sistemàticament al carrer i això fa una distorsió entre la percepció que es té de l’ús i l’ús real”, així s’expressa el professor de català al liceu Aristides Maillol de Perpinyà, Lluc Bonet, quan és preguntat sobre l’ús del català a la Catalunya del Nord. De fet, però, hi ha una premissa clau en aquest debat: el català en aquest territori no és llengua oficial. Per Elena Gual, la directora de l’escola Arrels de Perpinyà, “en 30 anys d’escola catalana” no es pot “canviar un procés de 300 anys”, i afegeix: “És un miracle que, 350 anys després, encara hi hagi gent que parli català aquí”.

Dins d’aquest panorama, destaca que, durant el curs 2010-2011, 13.750 alumnes han rebut ensenyament en català a la primària i a la secundària. “Hem d’intentar una certa continuïtat en la nostra llengua”, afirma Jocelina Benet, mare d’un alumne de l’escola Arrels, mentre un grup d’escolars l’envolten al pati. Els nens i nenes juguen i es relacionen en francès, però, quan els preguntem si parlen català, tots responen que sí amb tota la normalitat del món: “Jo parlo el català d’Espanya, la meva àvia parla espanyol i també parlo l’espanyol i el català normal”, diu satisfeta una nena de família gitana. Al seu costat, dues companyes més d’uns sis anys: una explica que quan sigui gran vol treballar al zoo i l’altra, ser periodista.

Jocelina Benet introdueix també un altre factor destacat en l’ensenyament del català a la Catalunya del Nord: “Tota aquesta mainada a l’escola vol dir que molts pares es fan la pregunta de què podem fer perquè la llengua sigui utilitzada”. La directora d’Arrels descarta que els pares vulguin portar els fills a l’escola perquè pensin que hi ha menys immigració: “D’immigració n’hi ha”, i així els ho fa saber en l’entrevista personal que té amb els pares durant la preinscripció. Amb vista al curs 2011-2012, les sol·licituds ja superen l’oferta en el que és l’únic centre públic a la Catalunya del Nord on hi ha immersió en català. Des de l’àmbit privat, el director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, sosté que des d’un inici, el 1976, quan l’ensenyament del català “semblava una bogeria per tot el món polític i cultural del país”,
s’ha pogut “demostrar que el fet d’estudiar en català no perjudica gens, fins i tot al contrari, el coneixement del francès”.

Per Cristià Martínez, director pedagògic del col·legi Comte Guifré, “el mètode d’immersió garanteix i té demostrada la seva viabilitat al Principat, i també pensem en els altres països de parla catalana”.

La decisió dels pares de portar els fills a rebre educació en català és un factor important, però també ho és, assegura Lluc Bonet, que aquests nens i nenes, un cop ja adolescents, decideixin continuar l’ aprenentatge. Al liceu Aristides Maillol, set alumnes de primera general bilingüe han escrit una novel·la curta, El paio del Call, guardonada en la Nit de Sant Jordi d’Òmnium Cultural a la Catalunya del Nord amb el premi Joves Escriptors. “Faig català per estudiar a Girona a la universitat”, explica Marie Authier, una de les alumnes. “Em considero català abans de tot i s’ha de continuar de donar i aprendre català a les altres generacions i guardar la cultura”, remata Joan Baylac-Suarez, un altre estudiant que recorda que “només el francès és oficial” i que veu que una de les sortides és anar a estudiar a la Catalunya del sud. Ja siguin adolescents o més petits, quan surten de l’escola, entre ells, parlen francès. “Si et vols integrar a Perpinyà o al sud de França, has de parlar francès”, apunta Robin Brymer, una noia d’origen anglès que amb un català perfecte afegeix: “La cultura catalana és molt antiga, té arrels que vénen de molt lluny”.

El futur, al món associatiu

La continuïtat en l’ús del català requereix una xarxa social on l’ús de la llengua sigui habitual. En aquest sentit, a la Catalunya del Nord han aparegut en els darrers temps entitats que potencien la cultura catalana des d’un compromís amb
la llengua, com són Aire Nou de Bao o els Castellers del Riberal. També la USAP destaca pel seu suport al català.

Per compensar els dèficits de finançament, tant La Bressola com Comte Guifré són oberts a l’aportació econòmica de particulars per mitjà de l’Associació d’Amics de la Bressola i l’Associació d’Amics Comte Guifré.

Font: Avui