Els experts veuen ‘discutible’ l’argumentació del TC per negar a la Generalitat la capacitat de regulació de referèndums

Sobre el fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sigui l’última instància judicial de tots els processos judicials iniciats a Catalunya, els experts creuen que la sentència ‘no desvirtua’ l’objectiu d’aquest article.L’informe (pdf) elaborat pel grup d’experts sobre la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l’estatut veu garantit l’actual model lingüístic a l’escola, amb el català com a llengua vehicular, ja que creu que la sentència determina que són els poders públics els qui han de prendre la decisió i no es reconeix el dret dels pares a escollir la llengua oficial amb que volen que s’imparteixi l’ensenyament als fills. El mateix informe conclou la sentència ‘debilita significativament’ la ‘funció constitucional’ de l’estatut. En l’àmbit del finançament, supedita els avenços que contempla l’estatut a la LOFCA, i creu que s’ha deixat ‘sense contingut’ la disposició de les inversions de l’estat a Catalunya.

L’informe ha estat elaborat per un grup d’experts per encàrrec del president de la Generalitat, José Montilla, format pel professor de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, Antoni Bayona, el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Jaume Galofré, i el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer.

Com a conclusions generals, els juristes conclouen que la sentència ‘debilita significativament la funció constitucional de l’estatut d’autonomia i en substitueix el seu paper en el bloc de la constitucionalitat pel del propi Tribunal’. També lamenten que la sentència tracta l’estatut ‘com una llei merament autonòmica’ a través de la qual ‘la comunitat autònoma pretendria imposar a l’estat obligacions i mandats’, oblidant que ‘és una norma estatal fruit d’un pacte polític entre la Generalitat i l’estat’. També lamenta que la sentència ‘està impregnada d’una prevenció injustificada respecte el contingut de l’estatut’.

Català a l’escola

Un dels temes més polèmics que ha estat objecte d’interpretació per part del Tribunal Constitucional espanyol és el català com a llengua vehicular en l’ensenyament. Els experts, però, creuen que el model lingüístic actual a l’escola està salvaguardat, ja que interpreten que la sentència determina que correspon als poders públics ‘determinar la presència de les llengües oficials en el sistema educatiu’ i que ‘no existeix el dret a que els fills rebin l’educació només en una de les llengües cooficials, a elecció dels interessats’.

Així, tot i que la sentència del TC explicita que el català no com a llengua vehicular a l’escola no ha d’excloure que també ho pugui ser el castellà, els experts entenen que el Constitucional ‘ara es reafirma’ en que ‘no es reconeix’ el dret dels pares a escollir la llengua amb què escolaritzar els seus fills perquè són els poders públics qui regulen aquesta matèria.

Pel que fa al deure de conèixer el català, els experts consideren que la sentència proclama ‘amb una radicalitat sense precedents’ la ‘igualtat’ entre català i castellà, tot i que ‘s’excepciona respecte del deure de conèixer el català’. Els juristes constaten que el TC no accepta que existeixi el deure de conèixer el català ‘paral·lel al deure de conèixer el castellà’ i no creu que es puguin fer actuacions per fer-hi front ‘pel seu caràcter essencialment de principis’.

Finançament, la LOFCA per davant

En l’àmbit del finançament, els experts interpreten que el TC considera que la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) és ‘el text que ha de contenir el contingut bàsic del sistema de finançament’. Segons els experts, ‘avui la LOFCA, en matèria de finançament, se situa per davant dels estatuts d’autonomia’.

I tot i que això no vol dir que algun precepte de l’estatut es deixi d’aplicar, els experts deixen clar que aquest ‘s’aplicarà sempre i quan estigui contemplat a la LOFCA o recollit als pressupostos generals de l’estat’, o bé ‘no entri en contradicció’ amb aquests. Així, l’actual model de finançament, pactat ara fa un any, està garantit perquè està inclòs en la modificació de la LOFCA que es va aprovar al congrés espanyol. Però els criteris que estableix l’estatut no queden garantits pel fet d’estar en el text català. De fet, els juristes assenyalen, per exemple, que s’ha perdut la ‘garantia estatutària’ en qüestions com els mecanismes d’anivellament o la participació de la Generalitat en tributs estatals.

Les inversions de l’estat en infraestructures, ‘sense contingut’

Un dels cavalls de batalla de la negociació de l’estatut a Madrid, la disposició addicional que determina les inversions que l’estat ha de fer a Catalunya, ha quedat ‘sense contingut’, segons el grup d’experts, ja que el TC determina que l’estat no n’està vinculant. També en aquest cas, conclouen, es perd la ‘garantia estatutària’ i només veuen possibilitats que s’apliqui a partir ‘d’endegar acords i convenis bilaterals amb l’estat en aquesta matèria’.

Blindatge de competències

Pel que fa a l’àmbit competencial, i concretament entorn a les competències exclusives que l’estatut pretenia blindar entre altres coses per reduir la conflictivitat competencial amb l’estat, de l’informe dels experts se n’extreu que la sentència fa una lectura vertical de l’estat –amb autoritat suprema de les lleis bàsiques estatals també pel que fa a competències exclusives- i no horitzontal, de tall federal, com pretenia l’esperit de l’estatut.

En aquest sentit, els experts alerten que amb la sentència, ‘a la pràctica l’estatut, en aquest àmbit, no introdueix cap canvi’ respecte de la situació anterior al nou estatut. Així, els experts conclouen que per assolir els objectius que buscava l’estatut ‘l’única via és la de la autolimitació’ competencial de les institucions estatals.

En el cas de les competències compartides, després de constatar les contradiccions de l’argumentació del TC, els experts mostren la ‘perplexitat’ que suscita la sentència i constaten el fracàs de la intencionalitat de l’estatut. Consideren que ‘no és jurídicament viable’ instar a cap modificació legislativa per fer-li recuperar al text la intenció inicial, de manera que ‘la única via és el compromís polític i l’autocontrol de l’estat’. Així mateix, sí que veu possible utilitzar el 150.2 de la constitució per transferir la potestat reglamentària sobre les competències executives.

‘Emfatització’ en el principi d’unitat nacional

Pel que fa al preàmbul de l’estatut i el concepte de nació, els juristes constaten que si el que el TC volia era ‘emfatitzar en aquest principi d’unitat’ –la ‘indissoluble unitat de la nació espanyola’ apareix en la sentència diverses vegades-, ‘no era necessari fer una aplicació tant estricta i excloent del concepte de nació o realitat nacional en el seu significat o abast jurídic constitucional’. Els experts també creu que, amb aquesta interpretació, pretenen ‘evitar que aquest concepte serveixi per interpretar extensivament la resta de preceptes de l’estatut’ en qüestions com els símbols nacionals o els drets històrics.

Dues opcions per les vegueries

Després que la sentència també hagi afectat els articles sobre les vegueries, els experts veuen dues possibles sortides a la interpretació que fa el Constitucional. D’una banda, que la Generalitat creés les vegueries, però sense substituir les diputacions, tot i que en aquest cas és incompatible amb el que estableix l’estatut. De l’altra, suposaria un simple canvi de denominació de les actuals sense provincials, sense modificar els actuals límits provincials.

Consultes populars

Sobre les consultes populars, els experts alerten que el fet que la sentència rebutgi que només es reservi a l’estat l’autorització dels referèndums, ‘afecta de manera directa i frontal’ a la Llei de consultes per via de referèndums aprovada el març. Els experts veuen ‘discutible’ l’argumentació del TC per negar a la Generalitat la capacitat de regulació de referèndums, més encara quan existeixen lleis autonòmiques electorals o la mateixa regulació de les consultes populars que regula la Llei de bases de règim local.

Recorden que la Llei estatal del 1980 de regulació de les diferents modalitats de referèndum té una disposició addicional que es remet a la legislació local pel que fa a la regulació de consultes dels ajuntaments. De manera que els experts entenen que hi ha la possibilitat de ‘salvar la doctrina especialment restrictiva’ de la sentència incloent a la llei del 1980 una referència als referèndums sobre competències autonòmiques en un sentit similar al que ja contempla respecte a l’àmbit local, per deixar clar que poden ser regulats per llei autonòmica.

El Consell de Justícia, a partir de modificar la LOPJ

La sentència del TC va declarar inconstitucional la configuració del Consell de Justícia de Catalunya (article 97). Segons l’informe elaborat pel grup d’experts, la sentència parteix de ‘l’error’ de considerar que el Consell de Justícia és un òrgan autonòmic i no un òrgan intern del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ). En aquest sentit, els experts assenyalen que ‘la reparació dels efectes de la inconstitucionalitat declarada i l’assoliment de la finalitat perseguida incialment per l’estatut passa necessàriament per la incorporació a la Llei Orgànica Poder Judicial (LOPJ) del Consell de Justícia com a òrgan desconcentrar del CGPJ. Així, insten a la modificació d’aquesta llei orgànica.

Així mateix, assenyala que la LOPJ ‘podria crear un òrgan intern del CGPJ que exercís a Catalunya funcions de govern, ja que de fet la sentència declara la inconstitucionalitat de l’article 97 perquè concep el Consell de Justícia previst en l’estatut com un òrgan autonòmic’. Avisa que mentre no es creï aquest òrgan cal tenir en compte que la sentència deixa en vigor a Catalunya un Consell de Justícia concebut, com a un òrgan autonòmic que es limita cooperar amb les institucions de la Generalitat’.