Magí Camps Martín cap d’edició de La Vanguardia i responsable de la nova versió en català: ‘Més del 60% dels nostres subscriptors escollirà La Vanguardia en català’

L’aparició de l’edició catalana de La Vanguardia serà la notícia comunicativa de l’any, i amb l’afany d’avançar als nostres lectors la majoria dels detalls d’aquest llançament, directe!cat ha entrevistat Magí Camps, cap d’edició del diari i responsable de la traducció catalana, que arribarà als quioscos del país el 3 de maig. Camps ha revelat que les traduccions es faran amb un programa automàtic que permetrà la ‘bidireccionalitat absoluta’, de manera que ‘a la redacció tothom que vulgui podrà escriure en català’, i es donarà llibertat total a periodistes i columnistes. Tot i la contractació de 25 nous lingüistes per supervisar els textos automàtics, Camps ha reconegut que als textos traduïts podran haver-hi errades, ja que ‘traduint 70.000 paraules al dia se’n pot escapar una i que justament sigui la que fa riure més’. El cap d’edició de La Vanguardia ha reconegut que la versió catalana és una decisió empresarial provocada per les demandes dels lectors, que en un 60% volen llegir el diari en català, una xifra que encara s’enfila més en el cas dels subscriptors del rotatiu.

La traducció del diari serà automàtica o manual?
Com que es tracta d’un diari extens ens ajudarem d’un programa de traducció automàtica. Hi estem treballant des de setembre, i treballem en les dues direccions, català-castellà i castellà-català, perquè en traduir entre dues llengües no existeixen les simetries i busquem la bidireccionalitat absoluta.

« Els redactors escriuran en la llengua que vulguin »

Els redactors, per tant, tindran llibertat per escriure en català?
Sí, s’ha proposat a la redacció que tothom que vulgui escrigui en català. De moment encara no ho fan perquè estem en fase de proves, però els redactors escriuran en la llengua que vulguin. No té sentit que facis una entrevista en català, que és el que normalment fem amb un escriptor que publica un llibre en català o a un polític d’aquí, i llavors l’hagis de traduir al castellà perquè finalment torni a traduir-se al català. Amb aquesta bugada hauríem perdut dos llençols i el que sortiria a la versió catalana no seria el que hauria dit aquella persona. En aquests casos, l’article s’escriurà en català i la versió castellana publicarà la traducció.

Quants treballadors heu incorporat per afrontar les dues versions?
L’equip d’edició ha passat de 5 a 15 persones, per tal de fer la supervisió d’estil en les dues llengües, i aquí cal afegir-li l’equip de lingüistes, que són 15 persones més encarregades pròpiament de la traducció. A edició la majoria són periodistes, mentre que a l’equip de lingüistes tots són lingüistes, capacitats per traduir en català i castellà. Els hem exigit el nivell K de llengua catalana, perquè és on anem més coixos, ja que a la redacció encara hi ha gent que no s’ha format en català.

La traducció catalana de El Periódico és potser el referent més evident del que es disposa a fer ara La Vanguardia, però tot i els 14 anys d’edició catalana, aquest diari continua arribant als quioscos amb errors importants a causa del traductor automàtic. Com evitareu aquestes patinades?

« Intentarem que a la traducció no hi hagi disbarats, creuarem els dits »

Aquí l’estadística és la del porter: en un partit de futbol un porter pot parar deu gols i n’hi poden marcar un. Nosaltres aquí fem de porters, ens movem al voltant d’unes 70.000 paraules al dia i d’aquestes se’n pot escapar una de malament i que justament sigui la que fa riure més. Preparant la traductora automàtica hem intentat introduir-hi molts noms propis, que són els que ens enganyen més, però tot i així, algú amb el cognom ‘Puente’, per exemple, quan la màquina veu ‘José Puente’ ho respectarà, però quan dius ‘Puente’, només el cognom, és quan la màquina pot trair-te. Per això després fem aquesta doble revisió, per evitar els disbarats. Intentarem que a la traducció no hi hagi disbarats, i a més a més, creuarem els dits.

Quines altres diferències tindrà la vostra traducció respecte la de El Periódico?
La de El Periódico és una traducció unidireccional, que parteix del castellà cap al català i on el redactor a la traducció no s’hi implica. Aquí el redactor haurà de supervisar també la seva traducció. Les xifres de vendes no les sabem, però només que siguin meitat i meitat, si tu escrius un text en una llengua però la meitat de l’audiència te’l llegirà en l’altra, també t’has de responsabilitzar d’aquell text traduït que duu la teva firma, i per tant els hem demanat aquesta implicació. A més nosaltres no volem fer una traducció literal, volem que, en la mesura que sigui possible, la traducció tingui ‘ànima pròpia’.

I pel que fa als articles d’opinió?
En el cas de les anàlisis i els articles d’opinió, als escriptors més reconeguts, com en Monzó, en Pàmies i companyia, se’ls ha demanat que escriguin ells mateixos les dues versions. Així ells estaran més còmodes, perquè si jo els faig una traducció puc intentar respectar l’esperit de l’original i fer-hi alguna una figura, però ells em diran ‘jo aquesta figura no l’hauria posada mai’, perquè coneixen l’altra llengua. Davant d’això, el més fàcil és que s’ho tradueixin ells.

Els vostres estudis preveuen un augment dels lectors gràcies a la traducció en català?
No es preveu un augment de vendes, però esperem no perdre lectors, ja que ara per ara la majoria de diaris van avall. Amb l’edició catalana volem mantenir l’audiència i satisfer una demanda dels nostres lectors i subscriptors.

Els lectors demanen una edició en català?

« Un 60% de lectors té previst decantar-se per La Vanguardia en català »

Segons els nostres sondejos interns als lectors, un 60% té previst decantar-se per La Vanguardia en català.

I els subscriptors?
Els subscriptors també s’han manifestat majoritàriament a favor de La Vanguardia en català. Més del 60% dels subscriptors ja ha avançat que escollirà la versió catalana.

I quant a la vostra plantilla, creieu que l’adopció del català també serà majoritària?
Ara mateix no, però a la llarga l’ús de les dues llengües acabarà essent paritari. Els que vénen d’una roda de premsa en català i han pres les notes en català, quin sentit té que es posin a escriure en castellà? A la redacció hi ha gent que no ha escrit mai en català i no dominaran mai prou la llengua, però la majoria de la redacció és bilingüe i ha estat formada en català.

Pel que fa a les rotatives, les dues edicions s’imprimiran a la vegada?
S’imprimiran a la vegada i es distribuiran alhora, perquè segons les nostres previsions les rutes més llunyanes són on la versió catalana tindrà més demanda, com a l’Empordà o la Garrotxa.

« En termes absoluts preveiem més demanda de l’edició catalana »

Com oscil·larà aquesta demanda arreu del territori? Espereu vendre més diaris en català a comarques? I a Barcelona més en castellà?
No, a Barcelona les previsions de demanda també ens surten equilibrades. Fins i tot allà on detectem més demanda de castellà la proporció està frec a frec. En termes absoluts preveiem més demanda de l’edició catalana, al cinturó de Barcelona la cosa està al 50-50, i a comarques vendrem més diaris en català. Tot i això, fins que no arribi al quiosc no ho sabrem.

I la distribució internacional i a l’Estat espanyol, en quina llengua es farà?
En castellà, perquè La Vanguardia que es ven allà s’imprimeix a Àvila i només ho faran en castellà.

En quina llengua seran els suplements?
De moment oferirem en català i en castellà el ‘Cultures’, el ‘Diners’ i el ‘Motor’. El ‘Magazine’ serà només en castellà i el ‘Què fem’ seguirà en català; això sí, amb la voluntat que tots acabin fent-se en les dues llengües.

I la versió digital?
Hi haurà dues versions que es publicaran alhora, la catalana a través de lavanguardia.cat.

Centrem-nos en els neologismes i agafem d’exemple el Twitter. El Termcat ha acceptat ‘piulada’ per a referir-se a ‘twit’ o ‘tuit’, però quins criteris seguirà La Vanguardia?

« La Vanguardia no pot ser un diari agosarat »

El Termcat ha acceptat ‘piulada’ però el Termcat no és l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Nosaltres d’entrada farem el que diu la norma i, per tant, l’Institut. Volem que la gent ens entengui i d’acord que ‘twitter’ vol dir ‘piular’ i és possible que acabi arrelant, però ara mateix no és així i per això escriurem la marca ‘Twitter’, ‘fer un tuit’ o ‘tuitejar’. Per què d’entrada no donarem prioritat a ‘piular’? Perquè creiem que no és prou clar. Si jo dic: ‘Aquest polític surt d’una reunió i piula’ no és tan clar què vol dir com si dic que ‘tuiteja’. El que mana és l’ús del llenguatge. Els diaris hem de fer propostes, hem d’incorporar nous termes… però La Vanguardia no pot ser un diari agosarat. La Vanguardia ha de ser un diari transversal, el diari de la majoria de la societat catalana i per tant no podem trencar les normes. Hi ha molts lingüistes que diuen que hem de dir ‘disfrutar’ però l’IEC no l’ha acceptat. A molta part del territori es diu ‘xalar’, ‘passar-ho bé’ o ‘gaudir’, tot i que és més formal. Hi ha moltes altres maneres de dir-ho i per això no cal transgredir innecessàriament i no cal fer entrar un barbarisme. Quan un lector llegeixi un diari no es pot entrebancar.

Però també hem de mirar de no caure en casos com el de dir ‘vaccina’ per ‘vacuna’…
No caurem en casos com aquest. Direm que no acceptarem ‘disfrutar’, d’acord, però tampoc no omplirem el diari de ‘gaudirs‘ perquè és una paraula molt formal que en el llenguatge oral es diu molt poc.

Com bé deies, ‘xalar’ es diu a moltes zones de Catalunya. A l’hora de formar la plantilla de correctors s’ha tingut en compte la procedència geogràfica per procurar riquesa dialectal?

« Mirarem de respectar les variants dialectals que es puguin fer servir »

No, però sí que mirarem de respectar les variants dialectals que es puguin fer servir. Quan revisem i traduïm farem servir el català estàndard però ens agradaria que els redactors reflectissin expressions de tot arreu per trencar aquest pes tan gran de l’estàndard central.

En les presentacions de La Vanguardia en català heu comentat que voleu crear argot…
Sí. Ens hem trobat que hi ha casos que no sabem ben bé com resoldre en català. Ahir, per exemple, parlàvem de ‘la pájara‘ que els agafa als ciclistes. És una expressió absolutament castellana que no fa servir cap altra llengua, i en català el diccionari proposa ‘defalliment’, però que en castellà existeixi aquesta paraula argòtica et planteja el dilema de com adaptar-ho al català. Podríem posar ‘pájara’ en cursiva depenent de qui ho ha dit o del context, però després de donar-hi voltes Quim Monzó va proposar ‘desinflada’. És un invent, sí, però és una paraula molt clara. Aquests casos són els que estudiem amb el consell assessor i incorporem al llibre d’estil.

Qui forma aquest consell assessor?
Quim Monzó, Màrius Serra, Julià Guillamon, Sergi Pàmies, Antoni Puigverd i Francesc-Marc Àlvaro.

En parlar de mitjans de comunicació, és obligatori parlar de marcs referencials i de com la llengua els marca. Quan es parli de ‘govern’ parlarem del català o de l’espanyol? I quan es parli de ‘país’?
Hem de ser clars informativament parlant. Si al títol has posat Zapatero i al subtítol hi poses ‘govern’ serà l’espanyol i si hi poses Mas serà el català. I si hi apareixen els dos també especificarem. En castellà diem el ‘presidente’ i el ‘president’ però en català no tindrem aquest joc i ho solucionarem amb els complements o amb alternatives com parlar de Barcelona i Madrid. El concepte de ‘país’ és un concepte molt relatiu, no per a tothom és el mateix, i haurem de procurar que quedi clar a quin ens referim.

« En cap moment ens hem replantejat el model informatiu pel canvi de llengua »

La llengua en que es fa un diari no marca la seva manera de fer?
No. En Monzó l’altre dia va dir que ‘no és que La Vanguardia hagi estat amb el poder sinó que el poder sempre ha volgut estar amb La Vanguardia” i mirarem de mantenir la transversalitat. Amb l’edició en català farem el que ja fèiem i informarem del que ja informàvem, només que en les dues llengües. En cap moment ens hem replantejat el model informatiu pel canvi de llengua.

Tenint en compte que la redacció fa anys que està capacitada, que el context pels diaris en català és prou propici… Per què no s’ha llançat fins ara, aquesta l’edició catalana?
És qüestió de circumstàncies, i el llançament de l’edició catalana fa temps que s’estudiava. Quan va esclatar la crisi, fa uns anys, estàvem a punt de sortir, però van decidir esperar-se. Aquest pas fa por, perquè des de l’any 2000 els diaris no guanyen audiència. Es podia haver fet abans però s’ha decidit fer-lo ara.

Alguns mitjans xifren entre 3 i 3,5 milions d’euros les ajudes del Govern d’Artur Mas per tirar endavant aquesta nova edició catalana. Quin percentatge del cost total cobrirà la Generalitat?
El que val tota la transformació no en tinc ni idea, però aquestes ajudes no són exclusives de La Vanguardia; l’Ara o El Periódico també van cobrar-les al seu dia, això està fixat per llei perquè quan publiques en català reps unes subvencions en funció d’uns barems que depenen de la difusió i dels lectors.

Quin dia exacte arribarà l’edició catalana als quioscos?
Nosaltres treballem amb la hipòtesi del 3 de maig, tal com han publicat els mitjans, però fins una setmana abans no ho confirmarem, perquè no ens volem enganxar els dits si hi ha algun problema tècnic d’alguna mena, no humà, sinó de rotativa o distribució, per exemple.

« L’edició en català de La Vanguardia no té marxa enrere »

L’edició en català de La Vanguardia té marxa enrere?
No, en cap cas; en tot cas tancarem el diari. A partir d’ara el diari és en les dues llengües i si hi ha d’haver retallada serà en suplements o en altres aspectes però ara el català passa a formar part de l’ADN del diari.

Elisabet Borreda i Albert Forns