- Crida d’articles TSC 24 (vigent)
- Treballs de Sociolingüística Catalana es posiciona al capdavant de les revistes científiques en sociolingüística
- Treballs de Sociolingüística Catalana: publicació en format d’accés obert del Núm. 22 (2012)
Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Més informació sobre la revista
Número 24 (2014)
Treballs de Sociolingüística Catalana és des del 1977 l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans Grup Català de Sociolingüística), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles i col·laboracions inèdits dins dels camps de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i planificació lingüístiques i el dret lingüístic, etc. especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Els destinataris de la revista són tant els especialistes en sociolingüística,dins i fora dels àmbits universitaris, com els ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al contingut de la revista mitjançant la pàgina web http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 24 (2014), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Les ideologies lingüístiques» com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista.
S’ha definit les ideologies lingüístiques com els conjunts de creences sobre el llenguatge que tenen els usuaris com a racionalització o com a justificació de la seva percepció de l’estructura i de l’ús lingüístics (Silverstein 1975). Els antropòlegs han preferit usar aquest terme d’ideologia mentre els psicòlegs socials s’han estimat emprar els termes propers d’actituds i representacions. (Woolard 1994)
La varietat complexa i canviant de contextos sociopolítics als països de llengua catalana demana als investigadors que n’examinin les ideologies amb tanta profunditat com urgència. Podem suggerir, per exemple, alguns grans interrogants en aquest camp de recerca:
(1) Fins a quin punt les ideologies són coherents amb els comportaments lingüístics?
(2) Quina relació tenen les ideologies amb cada tipus d’estructura social?
(3) Quines ideologies tenen els parlants envers la diversitat lingüística? És vista aquesta diversitat com una maledicció o com una benedicció?
(4) Quines ideologies presenten els parlants envers la difusió de l’anglès com a lingua franca planetària?
(5) Com es distribueixen les ideologies lingüístiques per sectors socials i geogràfics? Per exemple, quines són les ideologies dels neoparlants del català, aquells que tot i no tenir-lo com a llengua inicial, l’han adquirit? I les ideologies de les diferents zones del domini lingüístic? I les dels grans mitjans de comunicació de massa (TV, ràdio, diaris…)? Fins a quin punt hi trobem ideologies de lleialtat i deslleialtat lingüística?
(6) Quines ideologies són més esteses envers la norma lingüística? Com trobem manifestacions de purisme i antipurisme lingüístic?
(7) Fins a quin punt el català és percebut com a llengua exclusivament dels autòctons (ideologia d’autenticitat) o com a llengua dels àmbits públics ( ideologia d’anonimat)
(8) Com podem mesurar millor els diferents graus de vitalitat etnolingüística subjectiva?
(9) Quina ideologia hi ha al darrera de les decisions dels òrgans del poder central espanyol que s’oposen a la política lingüística vigent a Catalunya?
Evidentment són aquests sols alguns elements a tenir en compte. Són convidats tots tipus d’aportacions teòriques, empíriques i metodològiques que ajudin a entendre millor el camp tan vast de les ideologies lingüístiques
La data màxima per a la recepció d’articles per al número 24 és el 30 d’abril de 2013. Podeu enviar-los mitjançant el formulari de la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors>. Trobareu les normes de publicació a la web <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions>. Abans podeu fer arribar les vostres propostes, o posar-vos en contacte amb els editors de la revista, mitjançant l’adreça tsc(arrova)iec(punt)cat
Des de la seva fundació i fins al número 14/15 (2000) la revista ha estat dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n’és el director. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament», el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur», el 22 (2012) a « Els usos lingüístics a Catalunya. Balanç i perspectives de futur» i «Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil» i el 23 (2013) a «La sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana».