S’estanca el català a Selectivitat després de 21 anys d’alces.
Malgrat tot, continua en nivells altíssims perquè un 80% dels exàmens s’han contestat en la llengua pròpia
S’estanca el català a Selectivitat després de 21 anys d’alces
La utilització de la llengua pròpia en les proves de Selectivitat sembla haver tocat sostre. Per primera vegada des de l’any 1992, quan es començà a mesurar, l’ús del català ha davallat. Ho ha fet relativament poc, un 0,7% i, per tant, s’estabilitza en uns valors considerablement alts. Perquè, malgrat el lleuger descens, el 80,4% dels exàmens que s’han fet aquest mes de juny s’han contestat en llengua catalana.
El còmput té en compte els exàmens en què s’utilitza el castellà o el català per respondre, amb l’excepció de les proves de llengua catalana, de llengua espanyola i de llengua estrangera. Des de l’any 1992, quan es contestaren un 26,9% dels exàmens en català, l’ús de la llengua pròpia s’havia anat incrementant respecte de la convocatòria anterior, fins a arribar al 81,1% de l’any passat. Enguany s’ha aturat el creixement.
La raó és el descens registrat a Menorca que, malgrat tot, continua sent l’illa on més s’empra la llengua pròpia per contestar les proves de Selectivitat. Davalla del 96,9% de l’any passat a un 91,9% d’enguany, un valor que suposa un retrocés a les dades de 2005. Cal dir, però, que des d’aquell any, Menorca es manté en una proporció del 90% d’exàmens contestats en llengua catalana, un percentatge que no s’assoleix en cap altra illa. A Eivissa-Formentera també es produeix un lleuger retrocés. Passa del 80,2% al 77,1% i es manté per sota de la mitjana de Balears, tot i que partia d’una situació més endarrerida que la resta. Finalment, a Mallorca es manté el percentatge de proves en què s’ha emprat el català: un 79,7%. Amb tot, si s’analitza el detall de Mallorca, es comprova una forta davallada en l’ús del català dels alumnes provinents de l’ensenyament públic de Palma, que es compensa amb un increment dels que vénen de la privada.
Un canvi esperat
“Esperàvem que hi hagués una davallada un any o un altre perquè havíem arribat a uns nivells d’ús de la llengua catalana considerablement alts”, explicà ahir el professor del departament de Filologia Catalana de la UIB Joan Melià, qui va llevar importància al descens d’usuaris del català perquè considera que l’oscil·lació és molt limitada i es registra per primer pic. I apuntà, com a possible explicació de la caiguda, que aquesta ha estat bàsicament a Menorca. En aquest sentit, considerà normal que es produeixi tenint en compte que els nivells d’ús eren altíssims (un 96,9%) i que en una població petita com la de l’illa qualsevol oscil·lació es nota molt més en el còmput global que si es produís a Mallorca.
L’escola resisteix
Melià apuntà també que les dades demostren que l’escola és més estable i sòlida del que sembla i aguanta les polítiques contràries a l’ús del català aplicades pel Govern de José Ramón Bauzá, que “no arriben a perjudicar de manera immediata” el seu ús en les proves de Selectivitat. De tota manera, l’expert alerta que els processos de canvi lingüístic sempre són lents i recorda que, per igualar l’ús del català amb el castellà, es trigaren 10 anys després d’establir les primeres polítiques de normalització. Ara bé, després els processos de canvi s’acceleren i, per exemple, perquè el català agafàs avantatge sobre el castellà ja no calgueren 10 anys, sinó cinc. Així, per tant, si les polítiques del Govern Bauzá continuen, sí que es podria consolidar el canvi de tendència que s’ha registrat enguany i, fins i tot, es podria accelerar.
Al marge d’això, Joan Melià apunta com a atenuants de les polítiques del Govern que les actuacions en contra solen provocar resistència en el sistema i, a la vegada, que l’entorn en què es fan les proves de Selectivitat és globalment favorable a l’ús del català, entre altres coses perquè els formularis s’ofereixen en la llengua pròpia i perquè es fan a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Per altra banda, és cert que no hi ha hagut polítiques públiques del Govern que directament hagin pogut incidir sobre els resultats dels exàmens de Selectivitat, sinó més aviat polítiques que creen un missatge en la societat contrari a l’ús del català perquè no se’l considera ja indispensable.
Només en castellà
Així mateix, les dades sobre l’ús de la llengua en els exàmens de Selectivitat d’enguany també mostren que hi ha un 55,3% dels alumnes que contesta les proves en castellà i en català i, per tant, tria indistintament; que hi ha un 9,2% dels alumnes que només contesta en castellà i no empra gens el català; i que hi ha un 35,5% restant que contesta totes les proves en català i no utilitza el castellà. Les xifres no presenten oscil·lacions importants respecte d’anys anteriors, quan s’ha anat reduint de manera relativa el nombre d’alumnes que només empren el castellà a la Selectivitat. De fet, aquest 9,2% d’alumnes de Batxillerat que només empra el castellà es podria explicar per la presència de nouvinguts i per la presència de col·lectius socials que opten pel castellà, igual que hi ha famílies en una proporció lleugerament superior que escolaritzen els seus fills en castellà com a primera llengua d’ensenyament.