—L’Institut ha de tenir cap paper a l’hora de revertir o alertar de l’empitjorament de les dades sociolingüístiques dels últims anys?
—Ha d’alertar, és evident. L’Institut no té com a mandat la responsabilitat d’actuar sobre la situació de la llengua. En tot cas, segons els estatuts, també té la responsabilitat de seguir el procés del desenvolupament de la llengua arreu del territori. I dir, ep, alerta, aquí passa això, i aquí, allò. Però això no ho ha exercit mai, l’Institut. Entre més raons, perquè ja hi ha organismes públics, com la secretaria de Política Lingüística, que se n’encarreguen. I la Generalitat va crear un Consell Social de la Llengua Catalana que s’havia d’encarregar precisament d’això. Vigilar l’ús del català. Aquest organisme es va inspirar en el Consell de la Llengua Francesa, creat al Quebec, on es va concebre com un òrgan independent del poder polític.—I aquí què ha passat?
—Que se’n va donar la presidència al conseller de Cultura i la secretaria al director de Política Lingüística. I si un organisme que ha de dir, “ep, la direcció de Política Lingüística no actua prou en tals sectors” no ho pot fer perquè en el fons està intricat amb el mateix poder públic, això ja serveix per a una altra cosa. En aquest cas, penso que l’Institut podria fer un paper. I també el podria fer un Consell Social concebut externament a la Generalitat.—Un exemple: l’Institut hauria d’alertar de la pèrdua de referents audiovisuals en català entre la canalla? O de l’augment del castellà a la televisió pública?
—Doncs sí. I en aquest cas, potser, en lloc de només alertar, l’Institut potser hauria de dir “ep, aquí hi ha un problema”, fem un estudi amb dades contrastades que mostri que això no és només una intuïció, sinó una realitat. I en el moment que això ho tingui confegit i estudiat en forma d’informe, posar-ho damunt la taula del govern. Aquesta és la funció que jo dic que ha de fer l’Institut.Continuar llegint… Teresa Cabré: “Les institucions han de veure que el IEC és una entitat de referència de tot el país”