Treballs de Sociolingüística Catalana, 25. Implantació de la normativa lingüística
Societat Catalana de Sociolingüística

La reforma lingüística fabriana no s’ha implantat arreu, ni arreu del territori lingüístic ni en tots els sectors socials. I l’escenari social és molt diferent del que es trobà Fabra abans de la Guerra Civil. Ara la societat està molt més formada i digitalitzada que abans. La norma estàndard arriba a la població no només per l’escola sinó pels mitjans de comunicació de massa. Com deia M. Teresa Cabré, nova presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (La Vanguardia, 29 juliol 2014), «hi ha tres sectors, que són els col·lectius implicats en l’elaboració i utilització de la llengua, que tenen la Filològica com a punt de referència: els mitjans de comunicació; els escriptors, correctors i traductors, i els ensenyants, sobretot els de primària i secundària».

Ara, en plena època del que Ortega y Gasset anomenava «rebelión de las masas», caldrà investigar i valorar l’impacte de les propostes i directives normatives, tant de dalt a baix com de baix a dalt. Té sentit mantenir una proposta que ningú no segueix? Quanta gent, per exemple, segueix les normes sobre el relatiu normatiu o sobre el canvi i caiguda de preposicions? Al capdavall, com escrivia el mateix Fabra,
l’ús té la darrera paraula.

(Fragment extret del Llindar, d’Emili Boix-Fuster)