Sancions “S’aplicarà la llei en l’etiquetatge i la rotulació però cal donar més informació sobre el codi de consum” Ús real “És cert que el català ha reculat amb la immigració, però és possible anar cap amunt”
FERRAN CASAS / ALBERT PLAGrilley, que havia treballat a la direcció general, milita a CDC i a Òmnium. CRISTINA CALDERER
Quina herència ha rebut?
Hi ha una línia coherent amb la que CiU va posar en marxa als 80, i això és una cosa positiva que es veu reflectida en temes com l’ensenyament, malgrat vacil·lacions com la tercera hora. Hi ha hagut també continuïtat en el foment de l’ús social. Sí que és cert que en els últims anys s’ha acusat falta de coordinació i distància amb la gent.
Una de les coses que es van potenciar és el Consorci de Normalització Lingüística. El curs passat va tenir 127.000 alumnes, però ja hi va haver retallades. Ara es parla d’una retallada del 15%. No dificultem atansar el català a la gent?
No hem avançat cap retallada. Treballem amb el pressupost prorrogat del 2010. Tenim un curs en marxa i estem mantenint la programació. No hi ha hagut minva. Els cursos per a immigrants també els programem, encara que els hem endarrerit. No necessàriament hi ha d’haver retallades i si n’hi ha intentarem que no es notin en l’oferta del Consorci.
La immersió falla i alguns professors renuncien al català. Quan els estudiants acaben l’educació obligatòria tenen un nivell molt baix, lluny del teòric nivell C.
Jo em remeto al que ha dit la consellera d’Educació en el sentit que cal reforçar les eines que ja tenim. Segurament haurem de parlar de si el nivell que es té en acabar els estudis és prou bo, perquè la situació de diglòssia no l’hem resolt i això s’aguditza en determinades zones.
Sovint s’ha dit que en política lingüística era millor seduir que coaccionar. Com se sedueix en crisi?
No sé com se sedueix en un o altre context, això no és fàcil. Hi deu haver altres experts en seducció. Cal donar eines i resoldre els problemes però hi ha una legislació i s’ha d’aplicar, si convé amb multes. Quan convé, cal ser coercitiu, però no és el mateix quan parlem del món econòmic que del cinema, posem per cas.
Seguiran actuant amb el mateix zel en etiquetatge i rotulació?
La legalitat s’aplicarà però hem de donar la informació del que implica el codi de consum.
Llei del cinema. Es manté l’objectiu que el reglament marqui el 50% de pel·lícules en català?
El reglament s’està gestant. No hi ha d’haver canvis. La llei estableix entre cinc i set anys de període per fer-lo. No es preveu un canvi que modifiqui percentatges.
La idea és que el català sigui la primera llengua de Catalunya?
No fem anar el tema de política lingüística a l’àmbit polític. El fet del bilingüisme és un tema personal. Va en funció de la capacitat de cadascú de parlar amb una llengua o una altra. Una societat pot comunicar-se en dues llengües, però una societat bilingüe com a tal no la conec.
Perquè el català avanci, el castellà ha de retrocedir, va dir Jordi Pujol. Què en penseu?
El català és llengua pròpia. Volem que sigui d’ús normal. Les declaracions de Pujol eren d’un moment diferent. El català ha de guanyar terreny i avançarà en detriment de la presència universal i única del castellà en molts àmbits. El català ha de ser present en els mateixos àmbits que el castellà. Les noves tecnologies trenquen l’esquema de Pujol. No és només el castellà el que arriba a totes les cases quan s’escolta música o es fa zàping. El que rep la gent per internet no és només català i castellà, sinó més llengües. Això fa uns anys no existia. L’afirmació de Pujol no es pot tenir en compte, ara.
Les polítiques d’aïllament lingüístic van en detriment de l’aprenentatge de llengua. A Catalunya el castellà és oficial. Estem obligats a aprendre’l i el 45% el té com a primera llengua.
El coneixement de tres llengües és necessari. El model educatiu hauria de preveure l’ensenyament de les tres llengües: català, castellà i anglès, i a poder ser una altra.
Però en cap lloc del món es dominen diverses llengües igual de bé.
El model educatiu català és diferent del de la resta del món, però és exportable com a garantia de qualitat.
Des que hi ha polítiques lingüístiques el català ha avançat?
Sí, ha seguit una tendència progressiva i puja el nombre de castellanoparlants que el parlen. Ha millorat pel que fa a la sensació de les persones de sentir el català com a cosa seva.
Però interessa l’ús real.
Bé, és cert que ha fet una baixada amb la nova immigració. És possible anar cap amunt: de fet, va cap amunt, ha anat cap amunt.
Font: Diari Ara