Presentació
El mes de maig de 2022, la Secció Filològica va crear el grup de treball EstatusCat, amb l’objectiu d’analitzar els factors d’estatus que condicionen l’ús del català per part dels diversos dels seus membres.
L’EstatusCat té la voluntat de centrar les seves reflexions a tots els territoris de llengua catalana. L’objectiu és crear un grup d’anàlisi de les polítiques lingüístiques a la catalanofonia, amb la finalitat de posar en relleu les particularitats lingüístiques i socials d’arreu del territori on el català en sigui la llengua pròpia.
Des de fa temps, però, també s’estava plantejant la creació d’una unitat tècnica de suport a l’anàlisi de la situació sociolingüística, que permetés recuperar les tasques de la Xarxa CRUSCAT i donar suport al grup de treball EstatusCat.
Actualitat
El català, desplaçat pel castellà més que per l’anglès a revistes acadèmiques de comunicació
Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) mostra que el català perd més presència davant el castellà que no pas davant l’anglès en revistes científiques de comunicació. De 1.721 articles analitzats (2019-2023), el 69,7 % són...
Isidor Marí: «La subordinació política del català i la fragmentació de la comunitat lingüística condicionen qualsevol política lingüística»
Els acadèmics de l’IEC responen: nova publicació L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat una nova entrada dins de la secció Els acadèmics responen, on especialistes de diferents àmbits donen resposta a qüestions d’interès general. En aquesta ocasió, el...
Antoni Ferrando: “La Llei de Llibertat Educativa és un instrument de marginació i discriminació” i denuncia la manca de legislació que garanteix viure en valencià
Antoni Ferrando, catedràtic emèrit de Filologia Catalana per la Universitat de València i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha estat recentment nomenat doctor honoris...
Històric de continguts destacats
Jornada: Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret
Més informació Programa 9.30-9.45 h Obertura institucional • Ismael Peña-López, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya • Avel·lí Flors Mas, Universitat de Barcelona i director de la Revista de Llengua i Dret • F. Xavier Vila i Moreno, secretari de...
Postdoc UCD en llengua catalana
Des de la UCD (Irlanda) estan cercant un nou investigador postdoctoral en llengua catalana per al seu projecte "Youth Engagement in European Language Preservation, 1900-2020": UCD Post-doctoral Research Fellow Level 1, School of Irish, Celtic Studies and Folklore, 16...
Reconeixement a Joan A. Argenter en la primera edició de les «Trajectòries reeixides» de la SOCS
La Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, inaugura una activitat que té com a objectiu enaltir la trajectòria professional de persones que han contribuït de manera especial a l’establiment de la disciplina sociolingüística en...