Font: Levante-EMV

Sense fer cap cas de l’enorme quantitat d’al·legacions presentades en contra de l’avantprojecte –ni tan sols de les més qualificades, com la de la Universitat de les Illes Balears, que és “La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana” (art. 35 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears)–, el Govern del PP ha decidit presentar al Parlament el projecte de Llei de funció pública que elimina en la selecció de funcionaris el requisit de coneixement d’una de les dues llengües oficials, precisament la llengua pròpia i patrimonial de les Illes Balears, per la qual el marc legal vigent obliga a vetlar especialment.
El pretext que se suposa que justifica aquesta decisió és que així no hi haurà obstacles per seleccionar les persones més ben qualificades.
És evident que aquesta decisió es basa en una curiosa concepció d’igualtat, segons la qual hi ha uns ciutadans més iguals que els altres i una llengua oficial més igual que l’altra. En efecte, el fet de mantenir el requisit de coneixement del castellà introdueix una desigualtat flagrant entre les llengües oficials. Com que les persones no neixen sabent castellà, tots els illencs que tenen el català (o un altre idioma) com a llengua personal pròpia hauran d’aprendre castellà si volen accedir a la funció pública, mentre que els de llengua personal castellana seran eximits d’un requisit equivalent respecte a l’altra llengua oficial. Això no sembla gaire coherent, per tant, amb el dret dels ciutadans “a accedir a la funció pública en condicions d´igualtat” (art. 14.2 de l’Estatut).

I tampoc mereixen gaire credibilitat ni confiança els arguments que donen els representants del govern sobre la manera com pensen assegurar, a partir d’ara, que es respecti l’article 14.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears: “Els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a adreçar-se a l´Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.” Si fins avui aquest dret ja no era generalment respectat, com podem creure que ho serà eliminant el requisit de coneixement de les dues llengües oficials?

Però, tornant a l’argument principal: si se suprimeix el requisit de coneixement d’una llengua oficial perquè d’aquesta manera no es posaran obstacles a les persones més ben qualificades, el govern del PP hauria de ser coherent i no discriminar tots els altres europeus altament qualificats que vulguin accedir a la funció pública a les Balears. Si som tan cosmopolites, recordem que la Unió Europea es basa en el principi de lliure circulació dels professionals, i que molts europeus altament qualificats, fins i tot residents a les Balears, es veuen exclosos de l’accés a la funció pública pel fet de no conèixer el castellà.

Per què no se suprimeix aquest requisit? Naturalment, es dirà que la raó és òbvia: perquè el castellà és una llengua oficial per a tots els espanyols, i tots els funcionaris tenen l’obligació de conèixer-lo.

Ah! I el català no és una llengua oficial per a tots els illencs? O és una llengua oficial de segona, fins i tot a la terra on és històrica i patrimonial?
D’altra banda, la nova llei, de passada, invalida altres aspectes crucials de la Llei de normalització lingüística a les Balears aprovada per unanimitat el 1986, de manera que trenca unilateralment i sense contemplacions l’acord de convivència fundacional del nou període democràtic i el compromís d’arribar a la igualtat entre les llengües oficials.

En definitiva, estam a punt de veure consagrar i legitimar la desigualtat lingüística, i desvirtuar la democràcia de veritat, que no és la imposició de la majoria sobre la minoria, sinó el govern de la majoria d’acord amb l’interès general i el respecte de les minories.
Conec personalment bastants de membres del PP i sé que no poden compartir aquesta voluntat de subordinar i marginar la nostra llengua amb la força dels vots, simplement per acontentar uns sectors que volen viure en aquestes illes d’esquena a la nostra llengua, sense fer el més mínim esforç per conèixer-la i respectar-la. Vull creure que encara queda una mica de dignitat democràtica entre els votants, els militants, els parlamentaris i els governants del PP.

És l’hora de recordar-los el crit de Jaume I a la batalla de Portopí, davant la covardia d’alguns dels combatents: “Vergonya, cavallers, vergonya!”
Aquestes illes no es mereixen una humiliació com la que es vol perpetrar. Encara som a temps d’evitar-ho. Però si tots els clams que fins avui s’han aixecat al final resulten inútils, que sàpiga tothom que sempre serem a temps de recuperar la dignitat i que lluitarem com mai abans per tal de restablir-la.

President de la Secció Filològica Institut d’Estudis Catalans