4t Simposi «Iniciativa Catalana de Sociolingüística», que tindrà lloc el proper 28 de febrer, a l’Institut d’Estudis Catalans.

PROGRAMA

9:45-10:00 Benvinguda. DAVID BLOCK, ICREA-Universitat de Lleida

10:05-11:00 Ponència 1. JOSEP SOLER CARBONELL, Universitat de Tallin i Universitat de Tartu: Política lingüística universitària a Estònia: l’anglès i la internacionalització de l’educació superior i la recerca acadèmica.
En els darrers anys, el rol de l’anglès com a llengua global en els processos d’internacionalització acadèmica i de l’ensenyament universitari ha estat una qüestió que ha atret l’atenció de recercadors d’àrees diverses:  sociolingüistes, antropòlegs, acadèmics en lingüística aplicada, etc. Certament, la internacionalització acadèmica va molt lligada a la introducció de l’anglès com a llengua vehicular en l’ensenyament superior, sobretot a partir dels nivells de màster i de doctorat. En aquesta comunicació presentarem el context estonià tot analitzant alguns dels principals documents de política lingüística universitària més recents. Ens fixarem en com es combina el rol de l’anglès com a llengua global amb el de l’estonià com a llengua nacional, quines tensions i quines contradiccions apareixen. Paral·lelament a això, també aportarem dades de diversos macroindicadors, com ara la llengua amb què s’escriuen més sovint les tesis doctorals.

11:00-11:25 Descans

11:30-12:25 Ponència 2. MELISSA MOYER, Universitat Autònoma de Barcelona: Language as a Resource Migrant Agency, Stance and Resistance in Access to Health Care
This paper focuses on how language is used as a resource by migrant patients from various national origins seeking health care at a primary health clinic in the city of Barcelona. Access to health for many migrants crucially depends on language and the concrete ways interactions are enacted and negotiated (Waiztkin, 1985). Language in this sense is considered a valuable resource with serious consequences for a migrant’s physical well-being, especially when communication is problematic. As Blommaert (2005:72) points out, the differential access to linguistic and communicative resources results in differing capacities to position oneself, to act linguistically, and contest or resist health institution categorizations.

12:30-13:25 Ponència 3. XAVIER VILA, Universitat de Barcelona: Les llengües mitjanes com a llengua acadèmica: límits i possibilitats
Només un ínfim percentatge de les llengües del món han assolit la categoria de llengua acadèmica, entre les quals el català, i només un exigu grapat poden qualificar-se de llengua franca acadèmica (Vila, en preparació). Amb tot, la història i la realitat contemporània de l’educació superior, fins i tot avui dia, és una història essencialment marcada pel plurilingüisme. De fet, l’anàlisi empírica de la realitat lingüística universitària suggereix que, contràriament al que se sosté des de determinades tribunes, a l’ensenyament superior no s’hi està produint una “estampida cap a l’anglès” sinó una reorganització dels usos lingüístics estretament lligats a la reconsideració de la funció social d’algunes instàncies universitàries. Partint de l’estudi de la realitat sociolingüística de diverses societats amb llengües mitjanes que (no) han assolit la categoria de llengua acadèmica, intentaré plantejar quines són aquestes reorganitzacions, i quins són els límits i també les possibilitats de les llengües mitjanes en tant que llengües acadèmiques.

13:25-15:00 Dinar

15:00-15:55 Ponència 4. SUSAN FREKKO, Universitat Autònoma de Barcelona: How (not) to talk about adoption in Spain
In this talk, I argue that in Spain, a country with one of the highest rates of transnational adoption in the world, parents and professionals emphasize the appropriate ways to speak and particularly not to speak about adoption. My co-authors and I draw on narratives about three different kinds of situations in which speakers are socialized into appropriate forms of adoption talk: 1) interviews to evaluate eligibility to adopt, 2) family encounters and 3) encounters with adoption researchers. Our findings have significant implications for language socialization studies and for kinship studies, and demonstrate that part of the reason that adoption is so difficult to talk about in Spain is because adoption talk must mediate two contradictory understandings of talk and kinship: a referentialist one where adoption’s undesirability must be masked, and a performative one where talk can create a new world in which transnational adoption is equivalent to and as valuable as traditional ways of creating families.

16:00-16:55 Ponència 5. MELINDA DOOLY, Universitat Autònoma de Barcelona: Intercultural communicative competence in the third space of virtual communities
This presentation will discuss a network-based exchange between two groups of student teachers involved in various collaborative activities via diverse communicative modes such forums, Skype, and Second Life. Literature on network exchanges of this type often mentions Intercultural Communicative Competences (ICC) as a key element for success and/or possible stumbling block for this form of interaction. However, an analysis of both face-to-face and online transcripts indicates that culture, as a category construct, was only made relevant during (and about) the face-to-face interaction. In contrast, the participants did not deploy
culture as a relevant categorisation for the online exchange between the groups in different countries during the transcripts, apart from aligning themselves with the ‘other’. This highlights the need for interrogation of what ‘culture’ might mean for these participants who are quite familiar with what can be called the ‘third space’ (Bhabha 1994) for construction of identity. It is proposed that the affordances of the different interactional modes may render ‘traditional’ categorisations of culture less salient to these student teachers when engaged in ‘emergent’ cultures such as virtual communities. It also implies a need to revise current models of ICC and its application to such exchanges.

Fi: 17:00