Dijous, 21 de gener a les 18:00 a la sala Nicolau d’Olwer

Seu de l’Institut d’Estudis Catalans, al C. del Carme 47 de Barcelona.

La SOCS segueix la sèrie iniciada l’any passat de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió es presentaran els treballs següents:

Maria Guixé Antich (TFG UDL)
La tria de l’anglès en la comunicació en línia: pràctiques i ideologies lingüístiques dels universitaris catalans a Facebook

Els estudis actuals en el camp de la sociolingüística indiquen que l’ús global de l’anglès i els contactes entre persones a nivell internacional han promogut la comunicació multilingüe dels joves, especialment a les xarxes socials. S’ha fet recerca sobre les pràctiques i ideologies lingüístiques online dels parlants d’anglès no nadius en diversos contextos educatius, però les universitats on s’utilitzen llengües minoritàries han estat poc investigades. Aquest treball 1) estudia per quines raons, en quina mesura i amb quines persones, els estudiants d’una universitat catalana inclouen l’anglès en la seva comunicació a través de les xarxes socials, i 2) investiga les ideologies lingüístiques que expliquen aquestes pràctiques. L’anàlisi qualitativa de 10 entrevistes a estudiants d’Estudis Anglesos, bilingües en català i castellà, i les seves publicacions a Facebook mostren l’ús d’aquesta llengua per funcions específiques amb usuaris concrets, com ara amics estrangers. Diverses ideologies favorables vers l’anglès com a llengua de comunicació internacional i com a recurs econòmic també són significatives. Els resultats indiquen que la globalització ha influenciat les tries lingüístiques dels joves catalans i les seves ideologies entorn de l’anglès.

 

Davínia Pastor Pastor (TFM; UB)
De primària a secundària: estudi cas de les variacions en les actituds lingüístiques dels estudiants de programes bilingües a Alacant.

Les actituds lingüístiques tenen un impacte important per a l’ús de la llengua, la disposició a aprendre-la i l’estatus social dels parlants i de la pròpia llengua. En aquest estudi de cas, el meu objectiu és el d’investigar com varien les actituds lingüístiques cap al castellà i el valencià entre l’etapa educativa de primària i secundària i entre els programes educatius en valencià (Programa d’Ensenyament en Valencià i Programa d’Immersió Lingüística al valencià) i en castellà (Programa d’Incorporació Progressiva al valencià). Aquesta anàlisi empra tres variables dependents per a mesurar les actituds lingüístiques: la confiança lingüística, l’estatus lingüístic, i l’afectivitat lingüística. El treball va prendre Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) com a localització geogràfica, i va seleccionar i comparar estudiants de 6é primària (n=89) de dos escoles de primària i de 4t ESO (n=69), que prèviament havien assistit a aquestes dos escoles. Es va crear i administrar un qüestionari al centres que incloïa afirmacions mesurades amb escales Likert (1-5) que s’adreçaven a les variables dependents prèvies. Les dades es van analitzar mitjançant proves U de Mann-Whitney. Els resultats indiquen que les actituds cap al valencià decreixen significament entre 6è Primària i 4t ESO tot i mantenir-se dins dels valors neutrals (3-3’99 en una escala Likert d’1 a 5). A més, també fan pensar que la natura dels programes educatius pot tindre efectes en la percepció de l’estatus i l’afectivitat de la llengua però no en la confiança lingüística. Aquests descobriments indiquen que el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana ha d’aplicar millores en favor de programes educatius on l’alumnat siga ensenyat en la llengua minoritària de la localitat. Açò pot conduir a un desenvolupament més respectuós de les actituds lingüístiques cap al valencià i el castellà.

 

Julià Hidalgo (TFM; UB)
L’alternança de codi en programes de ràdio i televisió en català

Aquest treball té com a objectiu saber amb quina freqüència hi ha alternances de codi en el discurs oral de programes de ràdio i televisió catalans que es caracteritzen per la seva col·loquialitat i informalitat, i que tenen el format de tertúlia, i quines funcions tenen aquestes alternances. El corpus estudiat consta de tres programes, dels quals s’ha transcrit una hora d’emissió: Arucitys, de 8tv, El matí i la mare que el va parir, de Ràdio Flaixbac, i La competència, de Rac1. Arran de l’anàlisi del corpus, es pot afirmar que les alternances de codi són molt freqüents, amb una ràtio de 4,21 torns per alternança. Els torns en català arriben pràcticament al vuitanta per cent dels torns del corpus, els torns en castellà se situen a l’11,45%, i un 6,61% correspon als torns que inclouen contingut tant en català com en castellà. La presència d’altres llengües és molt baixa (1,21%), i excepte un torn en francès, en tots els casos es tracta de l’anglès. Les alternances interoracionals gairebé arriben al seixanta per cent del total, poc més d’un terç són intraoracionals i un 3,7% són extraoracionals. Quant a les funcions, a Arucitys apareixen com a majoritàries en proporcions molt equitatives la d’adaptació, l’expressiva i les de primera i segona veu. El matí i la mare que el va parir, el programa que, amb diferència, té menys alternances, n’inclou gairebé només d’expressives, d’humorístiques i de repetició. La competència, el programa amb més alternances, mostra un predomini aclaparador de la funció humorística, seguida de l’expressiva i de la de repetició. Cal tenir en compte que l’humor consisteix en la interpretació de personatges ficticis estrafent la veu, alguns dels quals fan molts canvis de codi, de manera que les alternances amb funció humorística són alhora de segona veu.