Un grup de mares i pares de l’Escola Tres Pins, on conviuen alumnes sords i alumnes oïdors, han demanat a la Generalitat que garanteixi el dret dels seus fills a l’aprenentatge. Estan descontents perquè, segons diuen, la psicopedagoga que treballa al Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius, el CREDA, no parla llengua de signes. La queixa l’han reiterat coincidint amb una ponència sobre llengües minoritàries que es feia a la UB.
La polèmica va arrencar al gener. Consideren que la psicopedagoga del CREDA és la persona encarregada d’atendre i valorar els infants sords i les seves famílies i que és una paradoxa que no conegui la llengua de signes. La Marian González, mare d’un nen sord de l’Escola Tres Pins, explica les seves exigències: “demanem que totes les persones que intervenen en l’educació de nens sords sàpiguen llengua de signes catalana ,i a més, que des del primer moment de la detecció de la sordesa es practiqui el bilingüisme.”
Les seves demandes van més enllà. Les famílies de l’alumnat sord d’aquesta escola avancen que s’està formant una plataforma d’àmbit català per reclamar també que en els estudis de pedagogia,psicopedagogia, logopèdia o psicologia s’incloguin assignatures de llengua de signes, i que es deixin de suprimir aquestes matèries i màsters especialitzats en l’àmbit universitari. Reclamen també que no s’aconselli als pares dels infants sords que descartin la llengua de signes, ja que són molts els experts que en recomanen l’ús per a l’aprenentatge general, i també el de la llengua oral.
La queixa arriba al debat sobre les llengües minoritàries en perill de la UB
Amb aquesta situació sobre la taula, els pares d’una vintena d’estudiants sords han fet arribar les seves queixes pel que consideren un desmantellament de l’ensenyança d’aquesta llengua al Departament d’Ensenyament. En no rebre cap resposta durant setmanes, avui han protestat en unes jornades que se celebraven a la UB davant la sotsdirectora d’ordenació del Departament d’Ensenyament, Mercè Esteve.
Ho ha fet la mateixa Marian González, que li ha reclamat a Ensenyament més diàleg. Esteve li ha explicat que la Generalitat no s’ha pronunciat perquè ha d’analitzar la situació del CREDA i de tots els infants sords de Catalunya abans de reunir-se amb les famílies. Aquestes, de la seva banda, creuen que no atendre adequadament els infants sords equival a vulnerar-ne els drets, i alerten que la situació podria empitjorar per com avancen els esdeveniments. És per això que recorden que l’implant coclear no és l’única solució per a les famílies, que necessiten que s’estimuli l’ús d’aquesta forma de comunicar-se als centres educatius
Aquest divendres la UB ha organitzat un debat sobre les llengües minoritàries que estan en perill. La primera ponència ha estat sobre la llengua de signes en català, un idioma que parlen prop de 2.000 infants sords a tot Catalunya. Durant l’acte, les famílies de l’escola barcelonina Tres Pins, on 22 nens i nenes sords estudien amb un bilingüe (llengua de signes i la llengua oral) han demanat a Ensenyament que es comprometi a garantir els drets d’aquest alumnat, que consideren que s’estan vulnerant.