Un altre aspecte que ens interessa analitzar de la mobilitat social catalana és la seva relació amb els factors lingüístics i d’origen cultural que darrerament han estat centre de polèmica mediàtica. Segons les dades del PaD (2012), la taxa d’ascens dels que tenen el castellà com a llengua materna és del 49%, set punts per sobre dels que tenen el català (42%). Ambdós grups lingüístics tenen una taxa de descens social del 23% però són els de llengua catalana materna els qui presenten major reproducció de classe (37%) que no pas els castellans materns (28%), cosa esperable per tractar-se d’una població ja arrelada i menys mòbil en relació als qui han emigrat. La taula 4 presenta les taxes d’ascens social inter-generacional segons lloc de naixement del pare i llengua habitual de l’enquestat. Quasi el 38% dels enquestats tenen o han tingut un pare nascut a Catalunya i la majoria (77%) té el català com a llengua d’ús habitual. Aquest segment presenta una taxa d’ascens inter-generacional del 41% que està per sobre de la mitjana del 35%. Quasi el 29% dels enquestats tenen un pare que ha nascut en el Sud d’Espanya (Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia) i el 61% d’aquest segment utilitza el castellà com a llengua habitual, assolint en aquest cas una taxa d’ascens social del 29%. Un altre 26% dels enquestats d’aquest grup utilitza tant el català i el castellà i la seva taxa d’ascens respecte al pare es dispara fins el 51%. I entre el 13% restant dels enquestats amb pare nascut al Sud d’Espanya utilitza el català com a llengua quotidiana i presenta una taxa d’ascens quasi del 45%, deu punts per sobre de la mitjana. Continuar llegint… Crisi, descens social i xarxes de confiança | Fundacio Jaume Bofill